23 mesos: no callo

Si, xerro tot el dia. Que m'entenguin del tot o no ja es una altre historia, però jo no paro. Diuen que soc pitjor que la cotorra de casa els avis... no se... però jo em faig entendre. Quan em trobo algu ja li puc dir com em dic "amaaaandaaaa" i quan m'enfado amb els papes si no em fan cas també els crido pel nom, així sembla que reaccionen mes: "ixavix!!" i "bebaaa!!".

Vaia, que me se de carretilla els noms de tots els parents, avis, tiets, cosinets i de tots els meus ninus, a part de cridar tot el dia: "vui xo", "viaaamm", "oita mama!", "xocopata! pa, no!", "vui (gui) tarra pitita com papa", "te papa", "caca no! pet!", "ara mes", "aqua freta", "lleteta i melada i mtega"..

Avui ja he començat vacances de nadal, i aquest any si que penso disfrutar-les, no com l'any passat que me les vaig passar a l'hospital...uf!! Hem cagat el tio a l'escola i hem portat totes les fitxes que hem treballat. No us pensessiu pas que al cole dels petits no fem res....vaia que si fem! Mireu quin tio mes xulu que he pintat!

I com que m'he estudiat el vers de memoria, us el vull dedicar i desitjar-vos a tots unes bones festes i que el tio i els reis us portin molts regals!!!!




(Jo que soc molt petita,
menjo neules i torrons,
i a tots vosaltres us omplo,
d'abraçades i petons.
Bon Nadal!)

Virus va, virus ve,....

Estic que m'enfilo per les parets....ja no se que mes fer per casa. Estic cansada de virus!!! Vull trobar-me be i tornar a anar a l'escola. Ostia, tu, es que porto una tardor...(si parlo de virus els papes em deixen dir tacus, perque a ells tambe els hi fa molta rabia).



Total, passem els dies atrinxerats a casa o casa els avis com podem. Aquests dies ja estic millor i aprofito per fer moltes coses: veure repetitivament el video dels Teletubbies (una passada!), fer trens amb les peces (i llançar-les contra el primer que trobo quan m'enfado), fer tallers de maquillatge, començar a preparar les coses del Nadal, fer puzzles,...vaia de tot.




I us dire una cosa, aixo de que estic malalta son els aires de ciutat, quan vivia al camp estava molt millor...el papa, diu que es culpa de la mama que ara que tenim calefaccio s'emociona i a casa fa massa calor, i la mama diu que ni de conya i que el que hem de fer es anar a viure a un lloc on no hi hagi MAI hivern. Aixo estaria be.... ja buscare on.

22 mesos: tinc feina a l'hort

Buf, quina feinada que se'ns ha girat. Resulta que a en Xarli i la Laura els hi va tocar una parcel·la dels horts d'allà al costat del riu i van proposar als papes de compartir-la. Ja em veieu hort amunt i avall, i sort que ara no hi ha gaire feina perquè diuen que a l'hivern no podem plantar gaires coses. I fins i tot l'altre dia parlaven d'anar a buscar caques de cavall per tirar-n'hi! eccccsssss! Pero jo quan em diuen, Amanda, ens anem a l'hort, ja vaig corrents a preparar-me amb les botes per trepitjar el fang. A mes com que normalment hi trobo en Nil, un amic meu, m'ho passo bastant be.
Sempre hi ha gent per alla, uns planten, els altres posen fils, els altres reguen,...es xulu.

Aquests dies torno a estar malaltona: dos dies a cole, dos dies a casa, i aixi anem fent. I mira que em menjo les boletes de medicina quan la mama m'ho diu, pero entre laringitis, bronquitis, i mamitis!, a casa anem una mica de bolit. Ara no se'ls hi ha acudit res mes que comprar-me una cosa que treu fum d'aigua per posar a l'habitacio i que em diuen que aixi no agafare mal al coll. Entre aixo que sembla un coet (fa llum i fum), els plats de ceba a sota el llit , les aspiracions de nas, l'epiretal, el dalcy, les boletes, les sopetes,... n'estic ben cansada d'aquest temps! i els papes no us explico pas lo que arriben a dir...

Pero entre encostipat i encostipat sempre trobem un moment per sortir d'excursio, i l'altre dia vam fer la Ruta del Ferro amb bicicleta! SUPER!! Jo anava amb el papa i corriem mooolt rapid!!!

I sabeu que estic una mica emocionada perque s'acosta el nadal?? Sabeu que ja tinc clar que demanare als reis??? Un "pip-pip" i una "nina"!!!!!!!!!

Les 7 diferencies: cronica d'un trasllat (ultim capitol)

Doncs si, ara ja situada i mes relaxada, puc començar a fer una valoració de tot plegat. He fet una llista amb les 7 coses que mes han canviat i m'agraden:

1.- Vaig a cole caminant. El proces es: primer m'intenten posar al cotxet, jo crido com una loca, ells es desesperen i aconsegueixo anar a peu. Després tornem a tenir batalla perquè va i volen que els hi doni la ma, ni de conya!... com si no sabes el camí!

2.- Tinc un paraigües nou de les 3 bessones!!!! I ara quan plou em poso les botes i el paraigües i sortim a fora, i ja no acabo de fang fins a les orelles com abans.... tot i que era molt xulu...

3.- Despres de sopar acompanyo el papa a tirar les escombraries. Ja em se tots els contenidors de memoria i poso cada cosa al seu lloc. Soc molt endreçada menus amb la meva habitacio, quin caos!

4.- A les tardes, si em porto be, em deixen anar a comprar amb la meva moto, jo nomes espero el moment d'anar a Baix Vila.... no sabeu pas quines baixades que hi ha...jo m'hi llenço i vaig sentint de lluny: "...paaaraaaaaa! vols fer el favor de frenar??...que no t'atraaaaapoooo....et faras maaaal!" jo em peto de riure.

5.- Tinc una super banyera per fer xip-xap! Hi caben els papes hi tot! Encara que m'estimo mes que hi hagin les granotes i els anecs que s'enganxen a les parets i puc jugar a fer formes

6.- Quan vaig a dormir ara enlloc de sentir els mussols, uuu, uuu,uuuu, sento el camio de les escombraries...no se aixo, els mussols m'agraden molt, pero el camio quan aixeca els contenidors em deixa alucinada.

7.- Ara ens venen a veure mes amics, perquè estem mes a prop, i quan sento el timbre ja hi vaig corrents. Pero l'altre dia m'en va passar una de mooolt grossa: jo m'estava dormint al sofa i sento el timbre. Vaig corrents amb la mama i de cop m'apareixen 10 monstrus horrorosos!! Vaig fotre un crit que es va sentir des de Vic! Osti, quin sustu tan bestia! Despres tots em volien calmar, els nens es van treure les caretes, i em deien que no passava res, que era no se que de Jalouin... si, si, pero vaig estar una hora que no podia ni mourem de l'espant. Que no m'ho facin mai mes aixo!!

20 i 21 mesos: cronica d'un trasllat - primera part

No m'ho puc creure...pot canviar el meu mon en tan poc temps??? He d'explicar tantes coses que no sé ni com posar-m'hi...

Podria dir que un dia em vaig posar malaltona, que vaig anar 3 dies a cals avis perquè no podia anar a l'escola i que em vaig trobar de cop en una casa nova sense entendre res.
O podria dir que ara he canviat els camps i els gatets per la plaça, el riu i els parcs.
O que ara tots anem a peu a l'escola i a treballar i veig a molta gent pel carrer i és divertit.
Que tot és diferent perquè ENS HEM CANVIAT DE CASA I HEM ANAT A VIURE A MANLLEU!

Els papes ja feia temps que m'en parlàven però no sé.... vale que jo els ajudava a fer caixes, vale que els ajudava a llençar trastus vells, vale que venien a casa amb furgonetes i s'emportàven les coses cap a una altre casa,.... però jo no ho vaig pillar fins que no vaig veure la meva habitació muntada a la casa nova. Que fort!! A més entre el gripassu que portava el primer dia que vaig veure que no anàvem a dormir a La Vall i que tot estava semi amuntegat per tot arreu a la casa nova, pensava que era per la febre que em feia tenir alucinacions.

Buf, quina feinada pobres papes...s'han passat dies i dies portant coses amunt i avall, endreçant (i jo darrera desendreçant), organitzant roba, trastus,... jo me'ls mirava ben contenta i emocionada...sabeu lo que és anar obrint caixes i trobar tot de tresors i secrets? Ha sigut genial!

I jo, buenu, si, divertida amb tot plegat i molt contenta, m'agrada molt, però encara estic una mica descolocada, tornar a començar el cole, canviar de casa,... ui, necessito una mica de tranquilitat i aquests dos només fan que liar-la.

Això si, ja els hi he deixat clar que on vagi jo, van tots els meus amics: la vaca, el gos salsitxa, la granota, en Mimo, en bub,... O tots o cap!

A la classe dels mitjans!

La setmana passada ja vaig tornar a començar a l'escola. Els papes semblaven lloros des de feia dies anant repetint: "Que xulu! trobaras els teus amics! T'ho passaras molt be! " Si, si,...segons ells l'escola es lo millor del mon. I al final em van encomanar l'emocio: el primer dia hi vaig arribar rient i saludant a tothom, gairebe no em vaig ni despedir de la mama perque tenia pressa per anar a buscar les joguines i quan em van venir a buscar no volia marxar.
Ho vaig trobar genial...per un dia de tant en tant, es clar. A partir del segon dia ja vaig veure que allo seria rutina...uuuuiiii.....
Pero, en general molt be, em fa mandra al mati pero un cop alla m'agrada molt. Aquest any ja vaig a la classe dels mitjans! La classe de les Maduixes. Som mes nens i nenes, alguns nous i alguns que ja venien l'any passat. Ui, ara els veig taaaan petits els que comencen com jo l'any passat...je,je...si ni caminen ni res! Nosaltres ja som grans perque ja ens deixen anar al pati del mig, els de les motos i les bicicletes, i tambe perque ja no dormim amb llitets de baranes: ara dormim amb uns matalassos a terra i cada nen amb el seu nino. Jo porto el meu coixi, be un dels meus coixins, perque son la meva debilitat, en tinc molts perque m'agrada dormir molt tova. Em va costar decidir-me que m'emportava perque tambe tinc en Bub, el meu ninu preferit, que es aquest de la foto. Vaig parlar amb ell, a veure que volia fer, pero em va dir que millor m'esperava fent un cafe o llegint el diari fins que jo sortis de cole. Vale.

19 mesos: d'on soc o d'on vinc?

Pues si, que ja no se ni on dormo ni on em desperto, ni si vaig o si vinc....uf, des de que tinc vacances que no paro. O vaig amb els papes a voltar pels puestos o ara que tornen a treballar que si ara estic amb uns avis, que si ara amb els altres, que si m'adormo a casa i em desperto al cotxe, que si anem de camping i a la nit fa fred i m'abriguen com un astronauta i que si dormim a casa fa una calor insoportable i dormo amb bolquers, que si anem a dormir d'hora un dia i l'endema sortim a sopar i de juerga,..aixo de l'estiu es un descontrol.

Els papes em diuen que el dia 7 ja començo el cole...jo aquest any no ho tinc massa clar...la veritat...encara no he decidit si aixo es bo o es dolent: que si tornare a veure els meus amics de classe, que ja anire a la classe dels mitjans, que jugarem molt, que tindre una senyoreta nova... ai no se, a mi en el fons aquest descontrol ja m'agrada i em fa una mica de mandra tornar a començar l'escola. Els papes diuen que no em queixi, que almenys jo tinc uns dies d'adaptacio, per anar començant mica en mica, i que en canvi ells, patam! d'un dia per l'altre.

I una novetat super important d'aquest mes: se saltar amb peus junts! Puc fer tot un tros de carrer saltant com una granota...perque aixo si, ja fa temps que jo passo d'anar amb cotxet i quan veig que aparquem el cotxe ja crido: MA! MA! Per dir que els hi donare la ma pero que ni s'atreveixin a treure el cotxet. Que jo ja soc gran, home!

On y va!

Aquest any hem marxat 10 dies de càmping amb la nostra caseta de rodes. Hem anat a França, a la Vall del Lot, al costat d'un riu molt xulu que ens hi podíem banyar cada dia! La vida al càmping m'ha agradat molt: hi havia un parc molt gran on em trobava amb tots els nens i nenes al vespre, podíem estar tot el dia per fora, jugant, menjant, feiem sopars populars amb música amb tots els nens i papes,... molt divertit! Ara, a vegades jo no els acabava d'entendre, perquè parlaven diferent que jo, però jugant amb els nens fent gestos ens enteniem perfectament. A més, vaig aprendre a xerrar i dir: BUJU (que vol dir Bon Dia) i AGBUÀ (que vol dir Adéu), amb això, ja puc anar pel món.
I vam fer de tot: excursions, visites a llocs macus, banyades al riu (ui, estava tope freda, però m'era igual!), fins i tot vam anar a un festival de música, circ i teatre a Vaour (l'Été a Vaour) i per sorpresa dels papes vam veure un grup que els papes tenen al cotxe: El Gafla
Ah, i sabeu que el meu nom Amanda, en francès vol dir "Ametlla"? I els papes diuen que ho han clavat, perquè a vegades sóc una ametlla ben dolça i quan em porto malament sóc una ametlla amarganta. Ja, són de la broma ells...

estiu: música i bars

ai l'estiu!! després d'uns dies de vacances a cals avis de Santa Coloma esperant que els papes comencessin les vacances, ara ja ho tenim tot apunt per anar de voleiu: els ninus, el coixí, la pipa, els manguitos, l'anti-mosquits, les tirites i el betadine (cada dia em pelo un genoll...), la moto,la caseta de rodes... i cap a la france!
El que m'agrada molt de l'estiu és poder fer empipar als papes tot el dia, je,je... però també poder sortir a menjar a fora..... i menjar gelats!! Són tope freds però boníssims...de xocolata, de vainilla, de maduixa, de llimona,... mmmm... no pararia!
I sortir a les nits!!! Es passen l'any dient-me que quan es fa fosc i surten els mussolets vol dir que nosaltres ja hem de dormir i ara ni mussols ni ratpenats....tots de festa! I aixins podem veure concerts de tot tipus. A mi m'és ben igual que em posin, que si havaneres, que si musica cubana, que si reggae, o hip-hop. Jo em poso a davant de tot i no paro de ballar fins que m'arrenquen i m'obliguen a anar a dormir.
Apa, bones vacances a tothom!!

Ja tinc 1 any i mig i ... comencen les vacances!

iuuuujuuuu!!! començo les meves vacances!!! meves i prou perquè als papes encara els hi falten alguns dies, je,je... o sigui que aniré amunt i avall ara amb uns avis ara amb els altres...guaiiiii!! ja tinc pensat totes les coses que tinc ganes de fer...que es preparin!

Doncs he acabat el meu curs de P-ZERO. M'ho he passat de conya! Amb els meus amics de la classe de les marietes, les senyos, els jocs, els contes, les fitxes,...uf, ara si que veig com he crescut aquest temps...si quan vaig començar era taaaan petita que ni caminava! i no sabia pintar, ni menjar sola, ni cantar cançons,...a veure si trobeu les 7 diferencies a les fotos. Vam fer una gran festa de final de curs amb pallassos i coca amb xocolata...mmmm....

Ah! I sabeu que tinc una caseta que es mou?? Si, si, una passada, quan volem anar a la platja o d'excursió, l'enganxem al cotxe i apa, ens va seguint. Arribem al camping i amb un pim-pam ja la tenim muntada. Això del càmping és la bomba....tot el dia per fora, per la piscina, corrents amb altres nens,...als papes a vegades els veig una mica agobiats perseguint-me i preguntat-se si algun dia arribaré a estar a menys de 100 metres d'ells....clar que no!! jo m'espavilo sola, que es pensen??

Sóc una papallona!

El dissabte a Santa Coloma feien una festa a la plaça, hi havien tallers de tot tipus, i la mama va i em diu: "Vols que et pintin la cara?". Ui, ui, això no m'ho havien fet mai! Ja em vaig posar nerviosa i emocionada i vaig estirar els papes cap a la noia que pintava.
Em van dir que m'havia d'estar moooolt quieta perquè em dibuixarien una papallona. Ostres!!! una papallona!! Que xulu! Jo no deia ni piu, i la noia em pintava de colors, em posava purpurina, estrelletes,...tota jo brillava, i la gent que passava només feia que mirar-me.
Quan em vaig veure al mirall, reconec que primer no vaig saber reaccionar: aquella era jo???? No m'ho podia creure, em tocava el nas, els ulls,...però un cop vaig veure que podia anar pel carrer amb el cap ben alt i que tothom em deia coses maques, uf! La més xula de totes!!!

17 mesos: calor, blaus i mosquits

Començo els meu casi any i mig plena de picades de mosquits, de nyanus, de genolls i nas pelat... vaia, que estic feta un cromo...però contenta, això si! Perquè ja podem anar a la platja i a la piscina una altre vegada! Això si que mola: entrar corrents a l'aigua, fer castells de sorra i després trepitjar-los, tirar aigua a sobre els papes (ells diuen que està molt freda, són uns figa-flors).
I a casa també hem estrenat la piscina!! Super xula...però tenim un problema, que el papa també és vol banyar amb mi i no hi cabem...sort que de seguida em poso a ruixar-lo i no té més remei que sortir, je,je... La vam inaugurar el dia del cumple del papa...i li vam fer una festa sorpresa!! La mama em va dir que no li expliqués res...però resulta que ell ja s'imaginava alguna cosa quan el dia abans la mama li va dir que havia de tallar l'herba tan si com no...clar! Van venir tots els cosinets i vam ajudar tots a bufar les espelmes:bbbfffffff!


La novetat del mes és que ja puc tenir converses amb els papes...perquè ells són els únics que m'interpreten. Us poso un exemple:





Papes: "Com ha anat avui l'escola?" "Què has fet?"
Amanda: "mà!" (aixecant la mà) i "bbbbbrrrrrr".
Que traduit vol dir: "HE PINTAT AMB COLORS AMB LA MÀ I HEM SORTIT AL PATI A JUGAR AMB LES MOTOS I M'HO HE PASSAT MOLT BÉ"

Copa, lliga i champions!!

Que sapigueu que ahir els papes em van deixar i s'en van anar a veure el partit del segle.....això no els hi perdonaré...però si hasta em sabia la cançó i quan sortia per la tele jo també aixecava els braços!!
Però buenu, que estic contenta perquè aquests dies veiem en Dome saltant ben content al mig del camp del barça, i enmig dels jugadors i això fa molta ilu!! Un de la familia!! Jo només tinc ganes de parlar per poder cridar: HO HAVEU VIST????

Mireu quina samarreta tan xula portava jo el dia de Nadal!....i us prometu que jo no la vaig guixar...me van dir que l'havien signat els jugadors....i com que jo no ho vaig veure clar, vaig decidir regalar-li a en Nil, que ara la té penjada a l'habitació com un tresor!!

16 mesos: les sabates de la meva vida

Buenu, ja tinc 16 mesos.... i moltes sabates! I és que les sabates són la meva debilitat, me les canviaria 5 cops al dia: ara les del xai, ara les de la papallona, ara les de nena, ara les de muntanya,... m'encanta! L'altre dia al Decathlon em vaig asseure davant els patins en línia i em vaig treure les sabates disposada a emprovar-me'ls tots.... fins que els papes ho van veure i van venir corrents a treure'm d'allà...ja els hi val...
Per tant avui he decidit posar totes les sabates que tinc juntes...quin piló que m'han sortit!! I d'altres que les he anat perdent pels puestos...quan era més petita, eh?? I així me les he pogut provar totes, totes,...com he disfrutat!!
En tinc de molt divertides, com les de taló de flamenca que em van portar de Granada o les babuches del Marroc super xules. Però sobretot, sobretot, les meves preferides són les d'estar per casa, en una hi ha un xai i a l'altre un pastor...o sigui que no es poden separar perquè sinó el xaiet es perdria!!!

I no només hi ha sabates a casa, no, també hi ha gatets per tot arreu a fora! Ara sembla que cada dia n'hi han més...per lu menus n'hi ha 7 de petitons...tan macuuuus... jo els toco amb molt de cuidadu.

I per casa ara ja ajudo molt als papes i imito tot el que ells fan:

• Endreço la roba que em donen i em diuen on ha d'anar (ja conec tots els racons de la casa)
• Em rento les dents
• Llenço les "caques" a la paperera
• Trec les coses de la compra de la bossa i els hi dono als papes perquè ho endrecin a la nevera
• Obro la porta amb clau (m'ajuden una mica)
• Pago jo sempre (em donen els centims i jo els dono als cambrers, venedors,....)
• Omplo el carro de la compra amb el que em donen
• Miro contes asseguda a terra durant uns minuts
  
• Faig dibuixos als papers....i quan no em veuen també al moble de la tele...
• Enganxo gomets per tots els racons
  

Anem tots cap al zoo!

Ho haveu vist? Si, esteu dins el meu bloc encara que no ho sembli: ja feia dies que volia canviar-lo però com que els papes sempre m’empipen no trobava mai temps. És que l’altre disseny ja el tenia una mica avorrit, i aquest m’agrada moooolt més!!!

Doncs pel pont de l’1 de maig vam anar un parell de dies a Barcelona....a veure el cul de la mona! Vam anar a passar un dia al ZOO. Els dies abans ja m’imaginava alguna cosa, perquè els papes només feien que ensenyar-me contes d’animals, però no dels animals que jo conec de la granja, no, d’animals grossos i salvatges, com el lleó, la girafa,... Quines besties tan grosses!! I en directe no us ho podeu pas imaginar. I aixins els dies abans jo ja m’entrenava a fer el mico (a-a-a-a), l’elefant (buuuuuuuu! aixecant el braç) o el lleó (aaagghhhhrrggg! amb les mans enlaire).

Ui, vaig veure tantes coses i vaig córrer tant i tant...i també em vaig enfadar una mica perquè no em deixaven entrar a tocar els animals...jo només els volia acariciar. Però va estar molt bé i ja tinc ganes de tornar-hi. La llista per ordre del que em va agradar més va ser:

• cotxes elèctrics que portava la gent
• trenet que feia la volta
• el parc infantil amb gronxadors
• poder enfilar-me a les tanques dels animals
• trobar-me tot de cosinets: primer en Jan amb els seus papes i després en Biel i l’Enric.
• trepitjar les basses i el fang
• perseguir els pavos reals
• i després els animals.

15 mesos! textures i manualitats

A l'escola cada vegada fem coses més difícils! Diuen que som grans i em d'aprendre molt... i m'agrada sobretot per poder remenar tot de coses diferents. Aquesta setmana vam celebrar Sant Jordi tal com toca, amb titelles, plantada de floretes al pati i superxocolatada desfeta..mmm...i com a regal pels papes els dies abans vam estar treballant de manera secreta fent un taller de manualitats, una rosa amb la nostra mà pintada! Ui,ui, quan els hi vaig donar ben orgullosa es van emocionar molt, tot i que jo penso que alguna cosa devien sospitar perquè un dia vaig arribar tota pintada de verd i l'altre amb les mans ben vermelles... però quan em demanàven què hava fet, jo em feia la loca, je,je...un secret, és un secret.
I com que estaven molt contents vam anar a la plaça a comprar un conte. Em van dir que triés el que vulgués d'un cabàs que hi havia. Ho vaig tenir clarissim: el de l'ambulància. I resulta que després no m'el deixaven quedar perquè ja el tenia... i què??? jo el tornava a voler!!! Després d'una lluita, quatre xiscles i una estirada per terra vaig decidir triar el del cotxe, que també pitava i molava bastant.
I parlant de roses: que veieu lo rosseta que m'estic tornant?? Quan miro les fotos de quan era petita ni em reconec, quin cabell taaan negre! No sé, jo em trobo guapa de qualsevol color, a més igual se m'acaben tornant liles com a la mama??

Semana Santa II: Vacances a O Chardinet!

Després de disfrutar de la mona...vam fer la bossa i vam marxar de vacances!!! Em van lligar a la cadireta i cap al Pirineu d'Osca, a casa d'en Marti i la Joaina, perquè els meus papes són amics dels seus papes i els vam anar a veure a la casa rural que tenen. Una casa mooolt maca i moooolt gran, je,je, jugavem a atrapar i a correr per tot arreu fins que ens renyaven una mica o jo quèia per terra i em feia mal i plorava una estona. La casa es diu o chardinet i està en un poblet super petit, a Charo, molt a prop d'un poble que és com un castell que es diu Ainsa.
L'única cosa dolenta d'aquests dies va ser el temps... va ploure gairebé tots els dies!!! quin rollo!!! jo estava histèrica de tan de cotxe i interiors...jo el que volia era correr! Si fins i tot em vaig endur les ulleres de sol...i resulta que el que vam trobar va ser pluja i neu....bfffff..... A més estava ple de papes amb nens i nenes que els hi passava el mateix, que no sabien què fer. Doncs jo vaig pensar que una solució en casos d'emergencia com aquests (families amb nens de vacances i amb pluja) seria adequar els pavellons municipals amb joguines, inflables i monitors que ens entretinguessin, i perquè no es queixessin els papes també una bar per ells, tots allà dins. No entenc com no se li ha acudit mai a ningú...quan sàpiga parlar els hi explicaré als que manen als pobles.
Però vaja, que no em queixo perquè m'ho vaig passar molt bé i vam fer coses que em van agradar molt com visitar l'Ecomuseu d'Ainsa on hi ha un refugi de mussols i aligues i ocellots d'aquests que estaven malaltons i els curaven. Verge santa quin mussol tan gros que vaig veure!! No podia parar de cridar-lo: "uu,uu,uu..." Em vaig quedar alucinada! O també vam anar a veure titelles!! Un espectacle xulissim dels Titiriteros de Binèfar al festival de titelles d'Abizanda. Vam riure moooolt, tan jo com els papes. Buenu, jo reia, cantava, ballava, i m'emocionava amb tot el que passava...tan que hasta vaig caure sobre un papa i una nena. I al final també va sortir el sol i vam poder anar d'excursió cap al parc natural d'Ordesa, mentres ells es cansaven, jo disfrutava del paisatge dins la motxilla, això és genial!

Setmana Santa I: La Mona!

Les vacances de setmana santa van començar molt bé: amb una mona de xocolata! Ja m'ho deien ja, que em podia preparar, però no m'imaginava pas un pastís tan bo! Estic molt contenta perquè resulta que tinc uns padrins super bons cuiners i s'ho van currar mooolt i mooolt! En Xarli i la Laura van fer el pastís i l'Esther els ous de xocolata...ah, i em van dir que l'any que vé em deixarien ajudar-los a preparar-ho!!! Això si que serà divertit!

Ara, quan vaig veure que venien amb el pastís d'entrada vaig pensar que ja devia fer dos anys i vaig començar a bufar per si de cas, però llavors ja vaig veure que no hi havia espelmes i que anava d'un altre rollo tot plegat. Je,je, només cal que mireu com em vaig queda plena de xocolata, al final no sabien si jo era l'Amanda o un ou de xocolata.

Ja tinc responsabilitats!

A casa diuen que tothom ha de col.laborar a fer coses i que podia triar de què m'encarrego jo.
M'ho vaig pensar una estona i ho vaig tenir clar: a partir d'ara seré la responsable de donar el menjar als gatets i a en Fle.

14 mesos! Arriba el bon temps

aaaiiii que bé!! ja comença a fer més solet i podem fer coses per fora... ja era hora, ostres quin hivern més llarg, no?? Almenys ara ja no em posen com una astronauta per sortir de casa, que ja és molt!
Ara que ja tinc 14 mesos lo de caminar ja ho tinc superadíssim i em dedico a investigar què és el que puc fer així dreta. És impressionant la de coses que estic innovant: picar de peus, ballar fent voltes amb els braços enlaire, correr, ajupir-me mantenint l'equilibri, pujar sobre els peus del papa o la mama, escalar i després baixar dels puestus sempre sentint a aquell parell que criden "de cul! Amanda, has de baixar de cul! no et tiris de cap que et faràs mal!!"..buf, estem tot el dia igual.
Aquests dies a fora casa si està super bé, està tot verd, veig les vaques, persegueixo els gats, m'escapo de les llepades d'en Fleming, i puc jugar a pilota amb el papa!! M'ha ensenyat a fer uns xuuuuts!!
Però lo xulu, xulu, ja us ho diré: jugar amb la sorra i les pedres. Tirar-ho enlaaaaaaire!!! je,je... fa riure perquè em queda sorra per tot arreu, fins i tot als bolquers...aquells no saben pas com m'ho faig!
mmmm, acabo el dia esgotada...

els meus hobbies

ara ja sóc més autònoma i puc decidir què faig i com ho faig en cada moment... si més no fins que no em renyen... però hi ha coses que no em poden fer canviar de cap manera:

1.- Menjar xocolata: em torna boja! buenu, en general tot el menjar m'agrada molt, però la xocolata esta tope bona...amb la mama, fem un "manu-manu" i som capaces de no deixar rè de rè.

2.- Mirar contes: sobretot d'animals de la granja (perquè ja em sé tots els sorolls i puc fardar). Tot i que el que em motiva més és tirar-los tots a terra abans d'escollir el que vull mirar. Ui, tenen una feinada recollint.....

3.- Estar de cap per avall: i que em facin voleiar, que m'aixequin, que em facin pessigooooolles,...

4.- (Des)endreçar roba: i emprovar-me coses!!. Sóc molt presumida i disfruto mirant-me al mirall a veure com em queda la roba després de treure-la de l'armari i fer pilons a terra. Així puc escollir millor.

5.- Llepar el terra: QUAN ESTIC EMPRENYADA!!! com que sé que s'enfaden, ho faig expressament quan no em deixen fer el que vull. Estan desesperats..je,je..

13 mesos i de carnestoltes!

Començo els 13 mesos caminant a tot drap i disfrutant d'una nova etapa en vertical. A més he crescut, m'he fet més alta i arribo a tot arreu....és genial!! A la meva classe ja gairebé caminem tots, així en plan borratxos, això si, ara caic jo, ara caus tu, però ens espavilem solets.
Ah, i aquesta setmana al cole hem celebrat el carnestoltes!! ui, quin xou que feiem! El dilluns tots amb un barret al cap, el dimarts tots amb pijama!! alaaaaa...., i el divendres tot el cole erem una tribu d'indis! Amb pluma al cap i tot!... i els papes que pesats!! que només em feien que fotos i jo no volia...buf...
I que no es va acabar aqui la cosa, no,...el cap de setmana m'entaforen dins una disfressa de ratolí que em va fer l'àvia Fina i cap al Carnaval de Terra Endins de Torelló! Reconec que feia mooolta patxoca i tothom em mirava, potser perquè veien un ratolinet decidit que passava caminant entre les cames de la gent i perseguia a les comparses. Osti, és que era molt xulu!! Hi havia unes carrosses enooormes i tot de gent disfressada ballant..... jo l'any vinent també vull una carrossa!!!

que vinc!!

eiiiii, mireu-me!! ja camino tota soleta!!!

ja portava moltes setmanes entrenant-me, però fa uns dies ja em vaig decidir a provar fer uns passos: del sofà al papa, de la cadira a la mama, del moble de la tele al puf,... i com que anava veient que cada vegada m'aguantava més vaig decidir començar a caminar agafant-me només amb una mà...xino-xano, xino-xano,.... fins que tatxan!! m'he decidit a caminar de veritat. De tant en tant encara caic, perquè m'emociono molt i començo a anar cada vegada més ràpid, més ràpid i ja no controlo... però estic aprenent que si vaig més a poc a poc arribo a tot arreu on em proposo.
La direcció on vull anar la tinc molt clara i ja se fer giros i tot! Em paro, penso com continuar, giro, o m'ajupo a collir alguna cosa, i amb el cap ben alt continuo el meu camí.

uala! a'ha obert un món nou per mi!! arribo a mooooolts més llocs!! ara si que aquell parell van de bòlit!

ja m'espavilo!

si, ja sé que el video està del revés... però des de que s'em va espatllar l'ordinador no puc girar els videos... per tant gireu el cap que tampoc costa tant!

un cicló? un huracà?

noooo, sóc jo que m'ho enduc tot amunt i avall! Vale que ha fet molt vent aquests dies i ha volat tot...però ha quedat igual que la meva habitació, o el menjador, o qualsevol part de la casa o d'on sigui: joguines, contes, roba, globus, ninus, pots,... en tinc per tot arreu! I per més que els papes s'entestin a endreçar les coses a mi ja m'està bé tot tirat, quina mania....

Doncs si, en general estic molt ocupada portant coses d'aqui cap allà, i només m'estic mitja hora asseguda quan em posen els meus videos del Baby Einstein que com que ja m'els sé de memòria ja faig els sorolls i els moviments d'abans que ho facin...és boníssim: quan el lleó crida, quan surt la vaca, quan el gosset li roba el pal a l'ànec,... quins grans actors!

Però quan s'acaba ja m'en vaig corrent a veure si em puc escapar cap a fora, i clar a vegades no tenen més remei que portar-me al parc a enfilar-me pels columpios. El que m'agrada més és el tobogan, tan baixar com pujar, perquè això d'escalar pels puestos em motiva bastant, siguin calaixeres o sofas.
Diuen que sóc una mica hiperactiva perquè no puc estar-me quieta i ells acaben destrossats, jo ja ho veig, però és que sóc molt curiosa i ho he d'anar a mirar i tocar tot.

Però ara com que ja sóc gran els hi vaig dir que no calia que m'ajudessin a escriure que m'espivalaria jo soleta i es van posar molt contents i em van regalar un "ordinador dels d'abans"! Moooolt xulu! Fa soroll i jo escric: "pa-pa", "ma-ma", "ne-na",... el que no tinc clar és on he d'enxufar l'USB??

ja tinc un any!!

ei, que ja sóc molt gran!!! he fet un any!!! un, un, un,....fins i tot ho sé dir amb el dit...però només quan em vé de gust. Aquests dies quan miro les primeres fotos de quan vaig començar el bloc al.lucino de lo petita que era....i amb aquella mata de pel moreno! Si, perquè he canviat molt, però continuo sent l'Amanda petita, la més guapa de la Vall.
Ara feia dies que no podia actualitzar el bloc, perquè ja sabeu que vaig estar malaltona i em sembla que li vaig encomanar el rotavirus a l'ordinador... per sort no es va posar a vomitar com jo, però li va agafar febre i ja no s'engega.
Primer de tot doncs, us vull explicar que un cop fora de l'hospital ja vaig estar molt bé. Vaig poder veure els reis! que venin en dromedaris!! ostres quins bitxus tan grossos! Els vam esperar al carrer, amb tot de nens amb fanalets, i jo els hi deia adéu amb la mà... fins i tot vaig saludar ben emocionada al camionet de la neteja que venia al darrera...que després ja em van dir que allò no hi tenia res a veure...però per si de cas els de la brigada em volien deixar regals...jo no vaig perdre l'oportunitat. Total, que l'endemà al mati vaig tenir sorpresa doble: un munt de regals que em van deixar els reis (m'encanta desembolicar) i una bona nevada! O sigui que vam jugar amb els papes i després em van vestir com una astronauta per anar a passejar per la neu...quina cosa tu, va quedar tot super blanc!
I ara de ressaca de festa d'aniversari, perquè els papes s'ho van currar molt i em van muntar tot el cap de setmana de festorra... el millor regal que em podien fer amb lo que m'agrada a mi que hi hagi ambientillo. Dissabte ho vam celebrar amb molts amics i diumenge amb la familia.... em va agradar molt! ... com que jo era l'estrella (i jo no sóc pas xula, no). Vaig bufar l'espelma...aixi bbbfffff... i acte seguit vaig engrapar un bon tros de pastís cap a la boca...era taaaaan booooo!
I no es va acabar aqui, perquè dilluns a l'escola també em van fer una corona i vaig ser la reina per un dia... la veritat és que porto uns dies molt emocionants.
Això vol dir que m'estic fent molt gran i espavilada..... i estic a punt, a punt de caminar soleta! Ara ja faig uns quants passos des del sofà fins als papes...però no m'atreveixo massa més... tot arribarà!