Ous de xocolata!

Aquest any els meus padrins s'ho han currat de valent! Van fer uns pastissos de xocolata i uns ous amb lacasitos i coses de colors.... em vaig passar dos dies menjant-ne...els papes encara no entenen com no em vaig empatxar, però es que estaven bonissims!

La idea inicial era que jo i l'Olivier col.laboressim en fer els pastissos i els ous de xocolata....però no se perquè ho van descartar i van decidir que "potser l'any vinent que seran mes grans, sinó sera un merder impressionant". I aixi van decidir muntar un taller de pintura d'ous per celebrar-ho. La mama ens va comprar unes capsetes de pintura i uns pinzells mes xulus! i ens vam passar el mati fent quadrus i pintant ous, que per cert no s'en va trencar cap! De fet eren buits, el papa els hi va fer uns forats i els bufava per treure tot lo de dins...beeeccssss...

Que ho veieu que estem fets uns artistassos!

Ja tinc 2 anys!

El dia 18 va ser el meu cumple! Tothom em felicitava i em preguntava: "quants anys tens?" i jo ben orgullosa aixecant les dos mans contestava "dosshh!".

Ja feia dies que a l'escola anàvem celebrant els aniversaris dels meus amics i jo nomes esperava que fos el "meu dia". El cap de setmana vam estar de celebracions amb els meus amics i amb tota la familia...quin merder que hi havia per casa.... les meves joguines no paraven quietes, fins que vaig decidir acabar amb tot allò: vaig agafar una bossa, vaig posar-hi els meus ninus "super importants que no vull que toqui ningú" i no vaig deixar la bossa fins que vaig anar a dormir. Nomes faltaria que em quedes sense la Lala, o en Bub, o l'Osset, o l'Albert, o la Kitty, o en Mimo, o la Vaca,... ni pensar-ho!

I el dilluns a l'escola vaig ser la reina del dia: em vaig enfilar a una cadira i em van posar una corona, i a mes vaig repartir els croissants per esmorzar a tots els nens... una gran responsabilitat!

De regals me'n van fer molts, però sabeu quin em va agradar mes? Que aquell dia va arribar l'Olivier de Costa d'Ivori, i ara ja tinc un amiguet mes a la colla. Es una mica mes gran que jo però igual de tremendu... em sembla que ens entendrem.

cap d'any a Les Planes de Son

cap a la muntanya! i ben abrigada... de fet semblava mes una astronauta per anar a la lluna que no pas una excursionista. Pero com que portava tans dies amb febre i grips no sabeu pas lo histèrics que es posaven aquest parell: "tapat el coll!", "el gorro ben posat"... a part d'aixo m'ho vaig passar de conya, a la neu, jugant a les colxonetes amb la Celia i l'Oriol, fent tallers, visitant el centre de fauna, fent excursions,corrent pels passillos,... i celebrant el cap d'any! No m'ho esperava pas jo, que de cop i volta despres de sopar tothom es poses a menjar raims com bojos i a disfressar-se amb cintes i ulleres i barrets.... i vinga a cridar "bon any! bon any!". I jo tot i la son que tenia, amb un ulls oberts com unes taronges, quina cosa! Pero com que no volia ser menys, tambe em vaig disfressar i vaig veure l'espectacle de magia que ens van fer despres... un senyor que feia coses molt rares i tothom reia molt.

aiii, ens ho vam passar molt be, jo tenia ganes de quedar-m'hi mes dies pero com que havien de passar els reis vaig decidir que buenu, que vale, que tornem,... i sort, perque els vaig anar a esperar i em van portar la guitarra i la cuineta que volia!!!!!!!! Quina sort!!!

estiu: música i bars

ai l'estiu!! després d'uns dies de vacances a cals avis de Santa Coloma esperant que els papes comencessin les vacances, ara ja ho tenim tot apunt per anar de voleiu: els ninus, el coixí, la pipa, els manguitos, l'anti-mosquits, les tirites i el betadine (cada dia em pelo un genoll...), la moto,la caseta de rodes... i cap a la france!
El que m'agrada molt de l'estiu és poder fer empipar als papes tot el dia, je,je... però també poder sortir a menjar a fora..... i menjar gelats!! Són tope freds però boníssims...de xocolata, de vainilla, de maduixa, de llimona,... mmmm... no pararia!
I sortir a les nits!!! Es passen l'any dient-me que quan es fa fosc i surten els mussolets vol dir que nosaltres ja hem de dormir i ara ni mussols ni ratpenats....tots de festa! I aixins podem veure concerts de tot tipus. A mi m'és ben igual que em posin, que si havaneres, que si musica cubana, que si reggae, o hip-hop. Jo em poso a davant de tot i no paro de ballar fins que m'arrenquen i m'obliguen a anar a dormir.
Apa, bones vacances a tothom!!

Ja tinc 1 any i mig i ... comencen les vacances!

iuuuujuuuu!!! començo les meves vacances!!! meves i prou perquè als papes encara els hi falten alguns dies, je,je... o sigui que aniré amunt i avall ara amb uns avis ara amb els altres...guaiiiii!! ja tinc pensat totes les coses que tinc ganes de fer...que es preparin!

Doncs he acabat el meu curs de P-ZERO. M'ho he passat de conya! Amb els meus amics de la classe de les marietes, les senyos, els jocs, els contes, les fitxes,...uf, ara si que veig com he crescut aquest temps...si quan vaig començar era taaaan petita que ni caminava! i no sabia pintar, ni menjar sola, ni cantar cançons,...a veure si trobeu les 7 diferencies a les fotos. Vam fer una gran festa de final de curs amb pallassos i coca amb xocolata...mmmm....

Ah! I sabeu que tinc una caseta que es mou?? Si, si, una passada, quan volem anar a la platja o d'excursió, l'enganxem al cotxe i apa, ens va seguint. Arribem al camping i amb un pim-pam ja la tenim muntada. Això del càmping és la bomba....tot el dia per fora, per la piscina, corrents amb altres nens,...als papes a vegades els veig una mica agobiats perseguint-me i preguntat-se si algun dia arribaré a estar a menys de 100 metres d'ells....clar que no!! jo m'espavilo sola, que es pensen??

17 mesos: calor, blaus i mosquits

Començo els meu casi any i mig plena de picades de mosquits, de nyanus, de genolls i nas pelat... vaia, que estic feta un cromo...però contenta, això si! Perquè ja podem anar a la platja i a la piscina una altre vegada! Això si que mola: entrar corrents a l'aigua, fer castells de sorra i després trepitjar-los, tirar aigua a sobre els papes (ells diuen que està molt freda, són uns figa-flors).
I a casa també hem estrenat la piscina!! Super xula...però tenim un problema, que el papa també és vol banyar amb mi i no hi cabem...sort que de seguida em poso a ruixar-lo i no té més remei que sortir, je,je... La vam inaugurar el dia del cumple del papa...i li vam fer una festa sorpresa!! La mama em va dir que no li expliqués res...però resulta que ell ja s'imaginava alguna cosa quan el dia abans la mama li va dir que havia de tallar l'herba tan si com no...clar! Van venir tots els cosinets i vam ajudar tots a bufar les espelmes:bbbfffffff!


La novetat del mes és que ja puc tenir converses amb els papes...perquè ells són els únics que m'interpreten. Us poso un exemple:





Papes: "Com ha anat avui l'escola?" "Què has fet?"
Amanda: "mà!" (aixecant la mà) i "bbbbbrrrrrr".
Que traduit vol dir: "HE PINTAT AMB COLORS AMB LA MÀ I HEM SORTIT AL PATI A JUGAR AMB LES MOTOS I M'HO HE PASSAT MOLT BÉ"

Copa, lliga i champions!!

Que sapigueu que ahir els papes em van deixar i s'en van anar a veure el partit del segle.....això no els hi perdonaré...però si hasta em sabia la cançó i quan sortia per la tele jo també aixecava els braços!!
Però buenu, que estic contenta perquè aquests dies veiem en Dome saltant ben content al mig del camp del barça, i enmig dels jugadors i això fa molta ilu!! Un de la familia!! Jo només tinc ganes de parlar per poder cridar: HO HAVEU VIST????

Mireu quina samarreta tan xula portava jo el dia de Nadal!....i us prometu que jo no la vaig guixar...me van dir que l'havien signat els jugadors....i com que jo no ho vaig veure clar, vaig decidir regalar-li a en Nil, que ara la té penjada a l'habitació com un tresor!!

Setmana Santa I: La Mona!

Les vacances de setmana santa van començar molt bé: amb una mona de xocolata! Ja m'ho deien ja, que em podia preparar, però no m'imaginava pas un pastís tan bo! Estic molt contenta perquè resulta que tinc uns padrins super bons cuiners i s'ho van currar mooolt i mooolt! En Xarli i la Laura van fer el pastís i l'Esther els ous de xocolata...ah, i em van dir que l'any que vé em deixarien ajudar-los a preparar-ho!!! Això si que serà divertit!

Ara, quan vaig veure que venien amb el pastís d'entrada vaig pensar que ja devia fer dos anys i vaig començar a bufar per si de cas, però llavors ja vaig veure que no hi havia espelmes i que anava d'un altre rollo tot plegat. Je,je, només cal que mireu com em vaig queda plena de xocolata, al final no sabien si jo era l'Amanda o un ou de xocolata.

canvi de temps

Diuen que s'està acabant l'estiu i que aquests dies ja comença a fer més fresca...això ho he notat per dues coses:

1.- el papa diu que arriba "el fred" i la mama que arriba "la fred".?¿¿?I ara jo tinc un problema perquè no sé quin ha de ser el meu referent... si ja sé que encara em queda temps per decidir abans no parli, però aquestes coses ja les he d'anar pensant perquè m'hi trobo sovint...ja en parlarem un dia.

2.- em marejen tot el dia posant-me i traient-me roba en funció de si ells tenen més o menys fred... sense comptar amb el meu criteri, ara em posen un jersei, ara m'el treuen, ara pantalons llargs, ara pantalons curts,...no sabeu pas lo pesats que són!

En fi, però estic contenta perquè aquests dies he pogut estrenar la motxilla d'anar a fer excursions!! Vale, ja sé que les caminades les fan ells i jo m'ho miro ben panxa, però què voleu, jo mentres pugui tirar aixi penjada a l'esquena, millor que millor. Doncs avui hem quedat amb la Lola, la Iun i els seus papes per anar fer una caminadeta... ah que semblem les tres reines d'orient? Només ens falten els camells....

Cap a Can Fanga

Aquest cap de setmana he anat al revés del món. Quan tothom sortia de Barcelona, nosaltres hi entravem. Resulta que hem anat a veure l'Adrià i la Mine, dos amics del papa i la mama que es casen aquest estiu, i que per això anem de casament a Mallorca (jo ja tinc la pamela a punt!!). Estic ben emocionada amb això d'anar "de boda". M'han explicat que això és una festassa, la gent es posa molt guapa, hi ha música, podrem ballar.... quins nervis!
A veure si convenço els papes que montin una festa d'aquestes ells també, no???
Doncs ens vam quedar a dormir a casa seva i la Mine, que és mexicana, em va posar musica infantil de quan ella era petita, i em va regalar un CD d'en Luis Pescetti, un escriptor i cantant de musica infantil argentí molt divertit, que em fa pensar molt amb en Jordi Tonietti el cantant català. És molt xulu escoltar música de tot el món...descobreixes ritmes nous!
Però al mati quan em vaig despertar, com cada dia vaig anar a saludar en Fleming (el meu gosset) per la finestra de l'habitació... i resulta que no hi era... enlloc d'en Fleming dormint hi havia un autocar ple de turistes que em deien adeu amb la mà!! Em vaig quedar sense paraules...

Res, que jo sóc una nena rural, i estic acostumada als camps, als ocellets, les vaques, les floretes,...

us presento en Marti!

aquest és en Marti. És tope petit!!
Quan el vaig anar a veure encara no tenia 3 setmanes però aquest divendres ja farà un mes... Jo ja el vaig posar una mica el dia de com estava el món per aqui fora...res a veure amb la tranquilitat que teniem dins la panxona! Que un cop surts en tens dos a sobre tot el dia, que a vegades són una mica pesadets però que sempre són els millors del món.
I el que és més divertit: jugar a endevinar perquè plorem... és la bomba veure les cares que posen intentant trobar raons i motius... je,je.. no saben que ho fem expressament...

els amics de l'uni

El dissabte passat vam anar a passar el dia cap a la vall del Llemena, a casa de la Sandra, en Fèlix i l'Helena perquè vam fer un dinar amb la colla de geografus de la universitat de la mama. Tothom em deia moltes coses i estaven per mi perquè vaig ser la novetat del dia... però em temo que això durarà poc...arriba competència....
Perquè resulta que la mama em va explicar que a la panxa de la Sandra hi ha un Jaume i una Mariona que són bessons, i a la panxa de la Silvia un nen que encara no sabem com es dirà... i que tots tres han de sortir a finals d'agost, o sigui que a la pròxima ja seré una veterana!! Però serà molt xulu amb tants amiguets amunt i avall, jo crec que el pròxim dinar ja podem anar directe a un xiqui-park o algu aixins, no?

Visita a en Nil

L'altre dia vaig anar a veure en Nil, un amic que va néixer un mes abans que jo...i carai, quantes coses que s'aprenen amb un mes i es creix molt! Mentres les mames estaven fent el cafè i xerrant de les seves coses, jo vaig aprofitar per fixar-me molt amb les coses noves que feia en Nil: agafar ninots amb les mans, mossegar-los, riure molt,... és un bon professor. Jo aviat també ho faré... però de moment el que faig és dormir a qualsevol lloc, i sobretot al costat del papa o la mama, s'hi està tan bé!