diumenge, 26 d’abril del 2009

15 mesos! textures i manualitats

1 comentaris












A l'escola cada vegada fem coses més difícils! Diuen que som grans i em d'aprendre molt... i m'agrada sobretot per poder remenar tot de coses diferents. Aquesta setmana vam celebrar Sant Jordi tal com toca, amb titelles, plantada de floretes al pati i superxocolatada desfeta..mmm...i com a regal pels papes els dies abans vam estar treballant de manera secreta fent un taller de manualitats, una rosa amb la nostra mà pintada! Ui,ui, quan els hi vaig donar ben orgullosa es van emocionar molt, tot i que jo penso que alguna cosa devien sospitar perquè un dia vaig arribar tota pintada de verd i l'altre amb les mans ben vermelles... però quan em demanàven què hava fet, jo em feia la loca, je,je...un secret, és un secret.
I com que estaven molt contents vam anar a la plaça a comprar un conte. Em van dir que triés el que vulgués d'un cabàs que hi havia. Ho vaig tenir clarissim: el de l'ambulància. I resulta que després no m'el deixaven quedar perquè ja el tenia... i què??? jo el tornava a voler!!! Després d'una lluita, quatre xiscles i una estirada per terra vaig decidir triar el del cotxe, que també pitava i molava bastant.
I parlant de roses: que veieu lo rosseta que m'estic tornant?? Quan miro les fotos de quan era petita ni em reconec, quin cabell taaan negre! No sé, jo em trobo guapa de qualsevol color, a més igual se m'acaben tornant liles com a la mama??

dimarts, 14 d’abril del 2009

Semana Santa II: Vacances a O Chardinet!

2 comentaris

Després de disfrutar de la mona...vam fer la bossa i vam marxar de vacances!!! Em van lligar a la cadireta i cap al Pirineu d'Osca, a casa d'en Marti i la Joaina, perquè els meus papes són amics dels seus papes i els vam anar a veure a la casa rural que tenen. Una casa mooolt maca i moooolt gran, je,je, jugavem a atrapar i a correr per tot arreu fins que ens renyaven una mica o jo quèia per terra i em feia mal i plorava una estona. La casa es diu o chardinet i està en un poblet super petit, a Charo, molt a prop d'un poble que és com un castell que es diu Ainsa.
L'única cosa dolenta d'aquests dies va ser el temps... va ploure gairebé tots els dies!!! quin rollo!!! jo estava histèrica de tan de cotxe i interiors...jo el que volia era correr! Si fins i tot em vaig endur les ulleres de sol...i resulta que el que vam trobar va ser pluja i neu....bfffff..... A més estava ple de papes amb nens i nenes que els hi passava el mateix, que no sabien què fer. Doncs jo vaig pensar que una solució en casos d'emergencia com aquests (families amb nens de vacances i amb pluja) seria adequar els pavellons municipals amb joguines, inflables i monitors que ens entretinguessin, i perquè no es queixessin els papes també una bar per ells, tots allà dins. No entenc com no se li ha acudit mai a ningú...quan sàpiga parlar els hi explicaré als que manen als pobles.
Però vaja, que no em queixo perquè m'ho vaig passar molt bé i vam fer coses que em van agradar molt com visitar l'Ecomuseu d'Ainsa on hi ha un refugi de mussols i aligues i ocellots d'aquests que estaven malaltons i els curaven. Verge santa quin mussol tan gros que vaig veure!! No podia parar de cridar-lo: "uu,uu,uu..." Em vaig quedar alucinada! O també vam anar a veure titelles!! Un espectacle xulissim dels Titiriteros de Binèfar al festival de titelles d'Abizanda. Vam riure moooolt, tan jo com els papes. Buenu, jo reia, cantava, ballava, i m'emocionava amb tot el que passava...tan que hasta vaig caure sobre un papa i una nena. I al final també va sortir el sol i vam poder anar d'excursió cap al parc natural d'Ordesa, mentres ells es cansaven, jo disfrutava del paisatge dins la motxilla, això és genial!

Setmana Santa I: La Mona!

0 comentaris









Les vacances de setmana santa van començar molt bé: amb una mona de xocolata! Ja m'ho deien ja, que em podia preparar, però no m'imaginava pas un pastís tan bo! Estic molt contenta perquè resulta que tinc uns padrins super bons cuiners i s'ho van currar mooolt i mooolt! En Xarli i la Laura van fer el pastís i l'Esther els ous de xocolata...ah, i em van dir que l'any que vé em deixarien ajudar-los a preparar-ho!!! Això si que serà divertit!

Ara, quan vaig veure que venien amb el pastís d'entrada vaig pensar que ja devia fer dos anys i vaig començar a bufar per si de cas, però llavors ja vaig veure que no hi havia espelmes i que anava d'un altre rollo tot plegat. Je,je, només cal que mireu com em vaig queda plena de xocolata, al final no sabien si jo era l'Amanda o un ou de xocolata.
 

On m'he fotut? Copyright 2008 All Rights Reserved Baby Blog Designed by Ipiet | All Image Presented by Tadpole's Notez