Les 7 diferencies: cronica d'un trasllat (ultim capitol)

Doncs si, ara ja situada i mes relaxada, puc començar a fer una valoració de tot plegat. He fet una llista amb les 7 coses que mes han canviat i m'agraden:

1.- Vaig a cole caminant. El proces es: primer m'intenten posar al cotxet, jo crido com una loca, ells es desesperen i aconsegueixo anar a peu. Després tornem a tenir batalla perquè va i volen que els hi doni la ma, ni de conya!... com si no sabes el camí!

2.- Tinc un paraigües nou de les 3 bessones!!!! I ara quan plou em poso les botes i el paraigües i sortim a fora, i ja no acabo de fang fins a les orelles com abans.... tot i que era molt xulu...

3.- Despres de sopar acompanyo el papa a tirar les escombraries. Ja em se tots els contenidors de memoria i poso cada cosa al seu lloc. Soc molt endreçada menus amb la meva habitacio, quin caos!

4.- A les tardes, si em porto be, em deixen anar a comprar amb la meva moto, jo nomes espero el moment d'anar a Baix Vila.... no sabeu pas quines baixades que hi ha...jo m'hi llenço i vaig sentint de lluny: "...paaaraaaaaa! vols fer el favor de frenar??...que no t'atraaaaapoooo....et faras maaaal!" jo em peto de riure.

5.- Tinc una super banyera per fer xip-xap! Hi caben els papes hi tot! Encara que m'estimo mes que hi hagin les granotes i els anecs que s'enganxen a les parets i puc jugar a fer formes

6.- Quan vaig a dormir ara enlloc de sentir els mussols, uuu, uuu,uuuu, sento el camio de les escombraries...no se aixo, els mussols m'agraden molt, pero el camio quan aixeca els contenidors em deixa alucinada.

7.- Ara ens venen a veure mes amics, perquè estem mes a prop, i quan sento el timbre ja hi vaig corrents. Pero l'altre dia m'en va passar una de mooolt grossa: jo m'estava dormint al sofa i sento el timbre. Vaig corrents amb la mama i de cop m'apareixen 10 monstrus horrorosos!! Vaig fotre un crit que es va sentir des de Vic! Osti, quin sustu tan bestia! Despres tots em volien calmar, els nens es van treure les caretes, i em deien que no passava res, que era no se que de Jalouin... si, si, pero vaig estar una hora que no podia ni mourem de l'espant. Que no m'ho facin mai mes aixo!!

20 i 21 mesos: cronica d'un trasllat - primera part

No m'ho puc creure...pot canviar el meu mon en tan poc temps??? He d'explicar tantes coses que no sé ni com posar-m'hi...

Podria dir que un dia em vaig posar malaltona, que vaig anar 3 dies a cals avis perquè no podia anar a l'escola i que em vaig trobar de cop en una casa nova sense entendre res.
O podria dir que ara he canviat els camps i els gatets per la plaça, el riu i els parcs.
O que ara tots anem a peu a l'escola i a treballar i veig a molta gent pel carrer i és divertit.
Que tot és diferent perquè ENS HEM CANVIAT DE CASA I HEM ANAT A VIURE A MANLLEU!

Els papes ja feia temps que m'en parlàven però no sé.... vale que jo els ajudava a fer caixes, vale que els ajudava a llençar trastus vells, vale que venien a casa amb furgonetes i s'emportàven les coses cap a una altre casa,.... però jo no ho vaig pillar fins que no vaig veure la meva habitació muntada a la casa nova. Que fort!! A més entre el gripassu que portava el primer dia que vaig veure que no anàvem a dormir a La Vall i que tot estava semi amuntegat per tot arreu a la casa nova, pensava que era per la febre que em feia tenir alucinacions.

Buf, quina feinada pobres papes...s'han passat dies i dies portant coses amunt i avall, endreçant (i jo darrera desendreçant), organitzant roba, trastus,... jo me'ls mirava ben contenta i emocionada...sabeu lo que és anar obrint caixes i trobar tot de tresors i secrets? Ha sigut genial!

I jo, buenu, si, divertida amb tot plegat i molt contenta, m'agrada molt, però encara estic una mica descolocada, tornar a començar el cole, canviar de casa,... ui, necessito una mica de tranquilitat i aquests dos només fan que liar-la.

Això si, ja els hi he deixat clar que on vagi jo, van tots els meus amics: la vaca, el gos salsitxa, la granota, en Mimo, en bub,... O tots o cap!

A la classe dels mitjans!

La setmana passada ja vaig tornar a començar a l'escola. Els papes semblaven lloros des de feia dies anant repetint: "Que xulu! trobaras els teus amics! T'ho passaras molt be! " Si, si,...segons ells l'escola es lo millor del mon. I al final em van encomanar l'emocio: el primer dia hi vaig arribar rient i saludant a tothom, gairebe no em vaig ni despedir de la mama perque tenia pressa per anar a buscar les joguines i quan em van venir a buscar no volia marxar.
Ho vaig trobar genial...per un dia de tant en tant, es clar. A partir del segon dia ja vaig veure que allo seria rutina...uuuuiiii.....
Pero, en general molt be, em fa mandra al mati pero un cop alla m'agrada molt. Aquest any ja vaig a la classe dels mitjans! La classe de les Maduixes. Som mes nens i nenes, alguns nous i alguns que ja venien l'any passat. Ui, ara els veig taaaan petits els que comencen com jo l'any passat...je,je...si ni caminen ni res! Nosaltres ja som grans perque ja ens deixen anar al pati del mig, els de les motos i les bicicletes, i tambe perque ja no dormim amb llitets de baranes: ara dormim amb uns matalassos a terra i cada nen amb el seu nino. Jo porto el meu coixi, be un dels meus coixins, perque son la meva debilitat, en tinc molts perque m'agrada dormir molt tova. Em va costar decidir-me que m'emportava perque tambe tinc en Bub, el meu ninu preferit, que es aquest de la foto. Vaig parlar amb ell, a veure que volia fer, pero em va dir que millor m'esperava fent un cafe o llegint el diari fins que jo sortis de cole. Vale.

19 mesos: d'on soc o d'on vinc?

Pues si, que ja no se ni on dormo ni on em desperto, ni si vaig o si vinc....uf, des de que tinc vacances que no paro. O vaig amb els papes a voltar pels puestos o ara que tornen a treballar que si ara estic amb uns avis, que si ara amb els altres, que si m'adormo a casa i em desperto al cotxe, que si anem de camping i a la nit fa fred i m'abriguen com un astronauta i que si dormim a casa fa una calor insoportable i dormo amb bolquers, que si anem a dormir d'hora un dia i l'endema sortim a sopar i de juerga,..aixo de l'estiu es un descontrol.

Els papes em diuen que el dia 7 ja començo el cole...jo aquest any no ho tinc massa clar...la veritat...encara no he decidit si aixo es bo o es dolent: que si tornare a veure els meus amics de classe, que ja anire a la classe dels mitjans, que jugarem molt, que tindre una senyoreta nova... ai no se, a mi en el fons aquest descontrol ja m'agrada i em fa una mica de mandra tornar a començar l'escola. Els papes diuen que no em queixi, que almenys jo tinc uns dies d'adaptacio, per anar començant mica en mica, i que en canvi ells, patam! d'un dia per l'altre.

I una novetat super important d'aquest mes: se saltar amb peus junts! Puc fer tot un tros de carrer saltant com una granota...perque aixo si, ja fa temps que jo passo d'anar amb cotxet i quan veig que aparquem el cotxe ja crido: MA! MA! Per dir que els hi donare la ma pero que ni s'atreveixin a treure el cotxet. Que jo ja soc gran, home!

On y va!

Aquest any hem marxat 10 dies de càmping amb la nostra caseta de rodes. Hem anat a França, a la Vall del Lot, al costat d'un riu molt xulu que ens hi podíem banyar cada dia! La vida al càmping m'ha agradat molt: hi havia un parc molt gran on em trobava amb tots els nens i nenes al vespre, podíem estar tot el dia per fora, jugant, menjant, feiem sopars populars amb música amb tots els nens i papes,... molt divertit! Ara, a vegades jo no els acabava d'entendre, perquè parlaven diferent que jo, però jugant amb els nens fent gestos ens enteniem perfectament. A més, vaig aprendre a xerrar i dir: BUJU (que vol dir Bon Dia) i AGBUÀ (que vol dir Adéu), amb això, ja puc anar pel món.
I vam fer de tot: excursions, visites a llocs macus, banyades al riu (ui, estava tope freda, però m'era igual!), fins i tot vam anar a un festival de música, circ i teatre a Vaour (l'Été a Vaour) i per sorpresa dels papes vam veure un grup que els papes tenen al cotxe: El Gafla
Ah, i sabeu que el meu nom Amanda, en francès vol dir "Ametlla"? I els papes diuen que ho han clavat, perquè a vegades sóc una ametlla ben dolça i quan em porto malament sóc una ametlla amarganta. Ja, són de la broma ells...

estiu: música i bars

ai l'estiu!! després d'uns dies de vacances a cals avis de Santa Coloma esperant que els papes comencessin les vacances, ara ja ho tenim tot apunt per anar de voleiu: els ninus, el coixí, la pipa, els manguitos, l'anti-mosquits, les tirites i el betadine (cada dia em pelo un genoll...), la moto,la caseta de rodes... i cap a la france!
El que m'agrada molt de l'estiu és poder fer empipar als papes tot el dia, je,je... però també poder sortir a menjar a fora..... i menjar gelats!! Són tope freds però boníssims...de xocolata, de vainilla, de maduixa, de llimona,... mmmm... no pararia!
I sortir a les nits!!! Es passen l'any dient-me que quan es fa fosc i surten els mussolets vol dir que nosaltres ja hem de dormir i ara ni mussols ni ratpenats....tots de festa! I aixins podem veure concerts de tot tipus. A mi m'és ben igual que em posin, que si havaneres, que si musica cubana, que si reggae, o hip-hop. Jo em poso a davant de tot i no paro de ballar fins que m'arrenquen i m'obliguen a anar a dormir.
Apa, bones vacances a tothom!!

Ja tinc 1 any i mig i ... comencen les vacances!

iuuuujuuuu!!! començo les meves vacances!!! meves i prou perquè als papes encara els hi falten alguns dies, je,je... o sigui que aniré amunt i avall ara amb uns avis ara amb els altres...guaiiiii!! ja tinc pensat totes les coses que tinc ganes de fer...que es preparin!

Doncs he acabat el meu curs de P-ZERO. M'ho he passat de conya! Amb els meus amics de la classe de les marietes, les senyos, els jocs, els contes, les fitxes,...uf, ara si que veig com he crescut aquest temps...si quan vaig començar era taaaan petita que ni caminava! i no sabia pintar, ni menjar sola, ni cantar cançons,...a veure si trobeu les 7 diferencies a les fotos. Vam fer una gran festa de final de curs amb pallassos i coca amb xocolata...mmmm....

Ah! I sabeu que tinc una caseta que es mou?? Si, si, una passada, quan volem anar a la platja o d'excursió, l'enganxem al cotxe i apa, ens va seguint. Arribem al camping i amb un pim-pam ja la tenim muntada. Això del càmping és la bomba....tot el dia per fora, per la piscina, corrents amb altres nens,...als papes a vegades els veig una mica agobiats perseguint-me i preguntat-se si algun dia arribaré a estar a menys de 100 metres d'ells....clar que no!! jo m'espavilo sola, que es pensen??