Ja tinc 2 anys!

El dia 18 va ser el meu cumple! Tothom em felicitava i em preguntava: "quants anys tens?" i jo ben orgullosa aixecant les dos mans contestava "dosshh!".

Ja feia dies que a l'escola anàvem celebrant els aniversaris dels meus amics i jo nomes esperava que fos el "meu dia". El cap de setmana vam estar de celebracions amb els meus amics i amb tota la familia...quin merder que hi havia per casa.... les meves joguines no paraven quietes, fins que vaig decidir acabar amb tot allò: vaig agafar una bossa, vaig posar-hi els meus ninus "super importants que no vull que toqui ningú" i no vaig deixar la bossa fins que vaig anar a dormir. Nomes faltaria que em quedes sense la Lala, o en Bub, o l'Osset, o l'Albert, o la Kitty, o en Mimo, o la Vaca,... ni pensar-ho!

I el dilluns a l'escola vaig ser la reina del dia: em vaig enfilar a una cadira i em van posar una corona, i a mes vaig repartir els croissants per esmorzar a tots els nens... una gran responsabilitat!

De regals me'n van fer molts, però sabeu quin em va agradar mes? Que aquell dia va arribar l'Olivier de Costa d'Ivori, i ara ja tinc un amiguet mes a la colla. Es una mica mes gran que jo però igual de tremendu... em sembla que ens entendrem.

cap d'any a Les Planes de Son

cap a la muntanya! i ben abrigada... de fet semblava mes una astronauta per anar a la lluna que no pas una excursionista. Pero com que portava tans dies amb febre i grips no sabeu pas lo histèrics que es posaven aquest parell: "tapat el coll!", "el gorro ben posat"... a part d'aixo m'ho vaig passar de conya, a la neu, jugant a les colxonetes amb la Celia i l'Oriol, fent tallers, visitant el centre de fauna, fent excursions,corrent pels passillos,... i celebrant el cap d'any! No m'ho esperava pas jo, que de cop i volta despres de sopar tothom es poses a menjar raims com bojos i a disfressar-se amb cintes i ulleres i barrets.... i vinga a cridar "bon any! bon any!". I jo tot i la son que tenia, amb un ulls oberts com unes taronges, quina cosa! Pero com que no volia ser menys, tambe em vaig disfressar i vaig veure l'espectacle de magia que ens van fer despres... un senyor que feia coses molt rares i tothom reia molt.

aiii, ens ho vam passar molt be, jo tenia ganes de quedar-m'hi mes dies pero com que havien de passar els reis vaig decidir que buenu, que vale, que tornem,... i sort, perque els vaig anar a esperar i em van portar la guitarra i la cuineta que volia!!!!!!!! Quina sort!!!

23 mesos: no callo

Si, xerro tot el dia. Que m'entenguin del tot o no ja es una altre historia, però jo no paro. Diuen que soc pitjor que la cotorra de casa els avis... no se... però jo em faig entendre. Quan em trobo algu ja li puc dir com em dic "amaaaandaaaa" i quan m'enfado amb els papes si no em fan cas també els crido pel nom, així sembla que reaccionen mes: "ixavix!!" i "bebaaa!!".

Vaia, que me se de carretilla els noms de tots els parents, avis, tiets, cosinets i de tots els meus ninus, a part de cridar tot el dia: "vui xo", "viaaamm", "oita mama!", "xocopata! pa, no!", "vui (gui) tarra pitita com papa", "te papa", "caca no! pet!", "ara mes", "aqua freta", "lleteta i melada i mtega"..

Avui ja he començat vacances de nadal, i aquest any si que penso disfrutar-les, no com l'any passat que me les vaig passar a l'hospital...uf!! Hem cagat el tio a l'escola i hem portat totes les fitxes que hem treballat. No us pensessiu pas que al cole dels petits no fem res....vaia que si fem! Mireu quin tio mes xulu que he pintat!

I com que m'he estudiat el vers de memoria, us el vull dedicar i desitjar-vos a tots unes bones festes i que el tio i els reis us portin molts regals!!!!




(Jo que soc molt petita,
menjo neules i torrons,
i a tots vosaltres us omplo,
d'abraçades i petons.
Bon Nadal!)

Virus va, virus ve,....

Estic que m'enfilo per les parets....ja no se que mes fer per casa. Estic cansada de virus!!! Vull trobar-me be i tornar a anar a l'escola. Ostia, tu, es que porto una tardor...(si parlo de virus els papes em deixen dir tacus, perque a ells tambe els hi fa molta rabia).



Total, passem els dies atrinxerats a casa o casa els avis com podem. Aquests dies ja estic millor i aprofito per fer moltes coses: veure repetitivament el video dels Teletubbies (una passada!), fer trens amb les peces (i llançar-les contra el primer que trobo quan m'enfado), fer tallers de maquillatge, començar a preparar les coses del Nadal, fer puzzles,...vaia de tot.




I us dire una cosa, aixo de que estic malalta son els aires de ciutat, quan vivia al camp estava molt millor...el papa, diu que es culpa de la mama que ara que tenim calefaccio s'emociona i a casa fa massa calor, i la mama diu que ni de conya i que el que hem de fer es anar a viure a un lloc on no hi hagi MAI hivern. Aixo estaria be.... ja buscare on.

22 mesos: tinc feina a l'hort

Buf, quina feinada que se'ns ha girat. Resulta que a en Xarli i la Laura els hi va tocar una parcel·la dels horts d'allà al costat del riu i van proposar als papes de compartir-la. Ja em veieu hort amunt i avall, i sort que ara no hi ha gaire feina perquè diuen que a l'hivern no podem plantar gaires coses. I fins i tot l'altre dia parlaven d'anar a buscar caques de cavall per tirar-n'hi! eccccsssss! Pero jo quan em diuen, Amanda, ens anem a l'hort, ja vaig corrents a preparar-me amb les botes per trepitjar el fang. A mes com que normalment hi trobo en Nil, un amic meu, m'ho passo bastant be.
Sempre hi ha gent per alla, uns planten, els altres posen fils, els altres reguen,...es xulu.

Aquests dies torno a estar malaltona: dos dies a cole, dos dies a casa, i aixi anem fent. I mira que em menjo les boletes de medicina quan la mama m'ho diu, pero entre laringitis, bronquitis, i mamitis!, a casa anem una mica de bolit. Ara no se'ls hi ha acudit res mes que comprar-me una cosa que treu fum d'aigua per posar a l'habitacio i que em diuen que aixi no agafare mal al coll. Entre aixo que sembla un coet (fa llum i fum), els plats de ceba a sota el llit , les aspiracions de nas, l'epiretal, el dalcy, les boletes, les sopetes,... n'estic ben cansada d'aquest temps! i els papes no us explico pas lo que arriben a dir...

Pero entre encostipat i encostipat sempre trobem un moment per sortir d'excursio, i l'altre dia vam fer la Ruta del Ferro amb bicicleta! SUPER!! Jo anava amb el papa i corriem mooolt rapid!!!

I sabeu que estic una mica emocionada perque s'acosta el nadal?? Sabeu que ja tinc clar que demanare als reis??? Un "pip-pip" i una "nina"!!!!!!!!!

Les 7 diferencies: cronica d'un trasllat (ultim capitol)

Doncs si, ara ja situada i mes relaxada, puc començar a fer una valoració de tot plegat. He fet una llista amb les 7 coses que mes han canviat i m'agraden:

1.- Vaig a cole caminant. El proces es: primer m'intenten posar al cotxet, jo crido com una loca, ells es desesperen i aconsegueixo anar a peu. Després tornem a tenir batalla perquè va i volen que els hi doni la ma, ni de conya!... com si no sabes el camí!

2.- Tinc un paraigües nou de les 3 bessones!!!! I ara quan plou em poso les botes i el paraigües i sortim a fora, i ja no acabo de fang fins a les orelles com abans.... tot i que era molt xulu...

3.- Despres de sopar acompanyo el papa a tirar les escombraries. Ja em se tots els contenidors de memoria i poso cada cosa al seu lloc. Soc molt endreçada menus amb la meva habitacio, quin caos!

4.- A les tardes, si em porto be, em deixen anar a comprar amb la meva moto, jo nomes espero el moment d'anar a Baix Vila.... no sabeu pas quines baixades que hi ha...jo m'hi llenço i vaig sentint de lluny: "...paaaraaaaaa! vols fer el favor de frenar??...que no t'atraaaaapoooo....et faras maaaal!" jo em peto de riure.

5.- Tinc una super banyera per fer xip-xap! Hi caben els papes hi tot! Encara que m'estimo mes que hi hagin les granotes i els anecs que s'enganxen a les parets i puc jugar a fer formes

6.- Quan vaig a dormir ara enlloc de sentir els mussols, uuu, uuu,uuuu, sento el camio de les escombraries...no se aixo, els mussols m'agraden molt, pero el camio quan aixeca els contenidors em deixa alucinada.

7.- Ara ens venen a veure mes amics, perquè estem mes a prop, i quan sento el timbre ja hi vaig corrents. Pero l'altre dia m'en va passar una de mooolt grossa: jo m'estava dormint al sofa i sento el timbre. Vaig corrents amb la mama i de cop m'apareixen 10 monstrus horrorosos!! Vaig fotre un crit que es va sentir des de Vic! Osti, quin sustu tan bestia! Despres tots em volien calmar, els nens es van treure les caretes, i em deien que no passava res, que era no se que de Jalouin... si, si, pero vaig estar una hora que no podia ni mourem de l'espant. Que no m'ho facin mai mes aixo!!

20 i 21 mesos: cronica d'un trasllat - primera part

No m'ho puc creure...pot canviar el meu mon en tan poc temps??? He d'explicar tantes coses que no sé ni com posar-m'hi...

Podria dir que un dia em vaig posar malaltona, que vaig anar 3 dies a cals avis perquè no podia anar a l'escola i que em vaig trobar de cop en una casa nova sense entendre res.
O podria dir que ara he canviat els camps i els gatets per la plaça, el riu i els parcs.
O que ara tots anem a peu a l'escola i a treballar i veig a molta gent pel carrer i és divertit.
Que tot és diferent perquè ENS HEM CANVIAT DE CASA I HEM ANAT A VIURE A MANLLEU!

Els papes ja feia temps que m'en parlàven però no sé.... vale que jo els ajudava a fer caixes, vale que els ajudava a llençar trastus vells, vale que venien a casa amb furgonetes i s'emportàven les coses cap a una altre casa,.... però jo no ho vaig pillar fins que no vaig veure la meva habitació muntada a la casa nova. Que fort!! A més entre el gripassu que portava el primer dia que vaig veure que no anàvem a dormir a La Vall i que tot estava semi amuntegat per tot arreu a la casa nova, pensava que era per la febre que em feia tenir alucinacions.

Buf, quina feinada pobres papes...s'han passat dies i dies portant coses amunt i avall, endreçant (i jo darrera desendreçant), organitzant roba, trastus,... jo me'ls mirava ben contenta i emocionada...sabeu lo que és anar obrint caixes i trobar tot de tresors i secrets? Ha sigut genial!

I jo, buenu, si, divertida amb tot plegat i molt contenta, m'agrada molt, però encara estic una mica descolocada, tornar a començar el cole, canviar de casa,... ui, necessito una mica de tranquilitat i aquests dos només fan que liar-la.

Això si, ja els hi he deixat clar que on vagi jo, van tots els meus amics: la vaca, el gos salsitxa, la granota, en Mimo, en bub,... O tots o cap!