ja m'espavilo!

si, ja sé que el video està del revés... però des de que s'em va espatllar l'ordinador no puc girar els videos... per tant gireu el cap que tampoc costa tant!

10 mesos i en vertical

doncs si, vaig creixent i em vaig posant dreta. Gatejar ja m'agrada però cada cop més m'interessa estar dreta i intentar caminar si m'agafen de les mans. Em diuen que sóc molt petitona i que no cal que m'hi atabali massa, però és que jo vull còrrer com els nens de l'escola! I quan em poso dreta i caic m'enprenyo molt!
De moment jo ho vaig provant. És xulu perquè els papes m'aplaudeixen i em fan fotos. Això m'encanta perquè sóc molt presumida. Sabeu què faig? Em poso davant del mirall i faig carotes, aixeco els braços, ... ja sé que sóc jo mateixa però m'hi peto de riure, je,je...
Però la cosa que realment fa més contents als papes (i jo no li trobo la gràcia) és quan em diuen: Amanda, avui també has dormit tota la nit!!!. Si, ara fa dies que no em desperto i no demano menjar a la nit.... això vol dir que m'estic fent gran??
I parlant de menjar, he descobert que hi ha una cosa que no m'agrada gens, gens, gens: l'arròs!! Mira que tinc ganes de provar-ho tot, però amb l'arròs no puc...becs! En canvi un dia que no em veien vaig provar la xocolata.... i ara em torna boja!! Però quina cosa tan bona!!!!! La mama diu que si em surten més dents aquest any comprarem un turró de xocolata i ens el partirem....guaiiiiiiiiiiiiiii!!!

quin dimoniet!

Sense comentaris...

a punt de començar a l'escola...

ui, que això d'anar al cole anava en serio!
L'altre dia vaig anar a conèixer la meva classe i la meva senyoreta. D'entrada em va semblar tot molt xulu... però no sé, no ho acabo d'entendre tot plegat: hi ha moltes joguines i coses per remenar... vale, jo ja faré coses, però i els papes? on es posaran? no hi he vist cap ordinador. Deu ser que portaran els portàtils i es posaran allà al costat... si, no hi ha més opció, tots els papes dels nens deuen fer el mateix. Perquè en el fons deu ser com anar de vacances, tots tres cap aqui a passar uns dies, no? Però amb la diferència que hi haurà més gent.
Jo de moment m'espero a veure què passa dilluns... i continuo jugant com sempre, sobretot a fora de casa amb els gatets i en Fleming, perquè ara ja no fa tanta calor i s'hi està molt bé... però en Fle a vegades és una mica pesadet, sobretot quan he acabat de menjar, no sé perquè em comença a fer petons super content...

nyam, nyaaaammm!

Cada dia tinc més gana... i aquest parell estan ben tossuts que he d'anar provant els aliments a poc a poc. Reconec que al principi se'm va fer estrany, però ara...quan veig que els papes o algu altre estant menjant i no me'n donen, em fa una ràbia! L'altre dia a Girona tenia al costat un senyor guiri que es menjava un "maxibon" i vaig fer de tot perquè m'en donés: li estirava els braços, li reia, el cridava,... i res no hi havia manera. I els papes enlloc d'ajudar-me, vinga a riure...
I és que ells es compren bosses de patates, xuxes, tigretons,... (si, ho dic públicament!) i a sobre em venen amb el discurs que jo encara sóc massa petita, que si porta gluten, que si no tinc dents,... excuses!!!!
Tot i així ja hem avançat més i ara als vespres ja menjo un platet de cereals (si, jo soc de plats i gots, res de biberons, això és pels nens petits!) asseguda a la trona de nena gran!!! I tenen sort que sóc de bona pasta i tinc gana, perquè la primera vegada que m'ho van preparar més que cereals semblava macilla per tapar forats.
Ara també m'agrada beure aigua jo soleta, o amb una ampolla petita de plàstic o amb un got que tinc per xuclar. I és que amb la caloreta que fa...

mmmm...fruita!

doncs si, ara ja fa dies que menjo un plat de fruita per dinar...i la veritat és que està força bé... no nego al principi em quedava una mica amb cara de circumstàncies... Jo pensava que era una llet amb una textura molt rara, però ara ja sé de que va: agafen un parell de fruites, una de groga i llarga, i una de rodona i verda, les posen en un pot, fan "zzzzzzrrrrrrzzzzzrrrrrrr", i en surt una pasteta bastant bona que me l'acabo toooooota!
Però el que m'agrada més d'això és poder-me emmerdar de dalt a baix! Intentar agafar jo la cullereta, posar-hi la mà, je,je... és diver, i com que de moment aquest parell no em renyen (i crec que també són una mica guarris), acabem tots ben bruts. És tan xulu!!

El tema de la llet en pols ja en vam parlar, els vaig convocar seriosament al menjador de casa i els hi vaig dir que haviem de fer un pacte, jo menjava fruita i ells no m'obligaven a beure llets estranyes. Per sort ho van entendre i així vam quedar, que continuariem fent teta fins que jo vulgués.

Espero que no pretenguin colar-m'ho d'alguna altre manera...que ja els conec...