Ous de xocolata!

Aquest any els meus padrins s'ho han currat de valent! Van fer uns pastissos de xocolata i uns ous amb lacasitos i coses de colors.... em vaig passar dos dies menjant-ne...els papes encara no entenen com no em vaig empatxar, però es que estaven bonissims!

La idea inicial era que jo i l'Olivier col.laboressim en fer els pastissos i els ous de xocolata....però no se perquè ho van descartar i van decidir que "potser l'any vinent que seran mes grans, sinó sera un merder impressionant". I aixi van decidir muntar un taller de pintura d'ous per celebrar-ho. La mama ens va comprar unes capsetes de pintura i uns pinzells mes xulus! i ens vam passar el mati fent quadrus i pintant ous, que per cert no s'en va trencar cap! De fet eren buits, el papa els hi va fer uns forats i els bufava per treure tot lo de dins...beeeccssss...

Que ho veieu que estem fets uns artistassos!

Ei, que tindre un/a germanet/a!!!!!!!

Aixo si que es fort!!!!!!!! Vaig caure de cul quan m'ho van dir!!! No m'ho esperava...que vol dir un germanet??? I ara on es?? Si, tothom diu que a la panxa de la mama...i jo ja prou que miro pel ring però no veig res de res... I a sobre m'ho demanen: "Amanda, que t'agradaria tenir un germanet?" I jo que contesto: "No, ja hi ha el papa!" (totalment real), doncs que no, que no em cal,... però resulta que era que si, que ja estava dins la panxa...que no m'ho demanin doncs!!

Ai, ai, ai,..no se pas, hi ha estones que em fa certa gracia: podrem jugar, li podré ensenyar coses, quan ens barallem com que seré la gran guanyaré jo,... però hi ha estones que penso que aquí ja estic be i no tinc gaires ganes de compartir les coses amb una cosa petita que plora tot el dia. Es una mica estrany tot plegat... la mama diu que no m'hi atabali massa que ja tindre temps a fer-me'n a la idea perquè el coneixeré a finals de setembre i aixo encara queda lluny.




Peró jo per si de cas ja començaré a pensar en quines joguines li puc deixar i quines ni s'hi acostara i em començaré a posar ben guapa perquè quan em vegi estigui ben orgullós (o orgullosa) de la seva germaneta gran.

Carnaval, carnaaavaaal,...

Aquest any ho he tingut molt clar: jo volia anar de vaca. Els papes em van donar una revista de disfresses perquè tries el que m'agradava mes. Doncs de tots, tots, el de vaca el millor. I vam començar a buscar disfresses de vaca per les botigues i no en trobàvem... i m'en volien fer provar d'altres...ni pensar-ho! Sort que al final ho vam aconseguir... vaia que estic estupenda...muuuuu!

A l'escola ens vam disfressar tots de pallasus i cada dia de la setmana haviem de fer coses que ens manava el Rei Carnestoltes...que si mitjons de cada color, que si el nas pintat... feiem una fila tots plegats!

I jo continuo ampliant les meves arts musicals, a casa toco la guitarra amb el papa i casa dels cosinets començo a practicar amb la bateria... m'encanta!!!!!!!!!!!

Ja tinc 2 anys!

El dia 18 va ser el meu cumple! Tothom em felicitava i em preguntava: "quants anys tens?" i jo ben orgullosa aixecant les dos mans contestava "dosshh!".

Ja feia dies que a l'escola anàvem celebrant els aniversaris dels meus amics i jo nomes esperava que fos el "meu dia". El cap de setmana vam estar de celebracions amb els meus amics i amb tota la familia...quin merder que hi havia per casa.... les meves joguines no paraven quietes, fins que vaig decidir acabar amb tot allò: vaig agafar una bossa, vaig posar-hi els meus ninus "super importants que no vull que toqui ningú" i no vaig deixar la bossa fins que vaig anar a dormir. Nomes faltaria que em quedes sense la Lala, o en Bub, o l'Osset, o l'Albert, o la Kitty, o en Mimo, o la Vaca,... ni pensar-ho!

I el dilluns a l'escola vaig ser la reina del dia: em vaig enfilar a una cadira i em van posar una corona, i a mes vaig repartir els croissants per esmorzar a tots els nens... una gran responsabilitat!

De regals me'n van fer molts, però sabeu quin em va agradar mes? Que aquell dia va arribar l'Olivier de Costa d'Ivori, i ara ja tinc un amiguet mes a la colla. Es una mica mes gran que jo però igual de tremendu... em sembla que ens entendrem.

cap d'any a Les Planes de Son

cap a la muntanya! i ben abrigada... de fet semblava mes una astronauta per anar a la lluna que no pas una excursionista. Pero com que portava tans dies amb febre i grips no sabeu pas lo histèrics que es posaven aquest parell: "tapat el coll!", "el gorro ben posat"... a part d'aixo m'ho vaig passar de conya, a la neu, jugant a les colxonetes amb la Celia i l'Oriol, fent tallers, visitant el centre de fauna, fent excursions,corrent pels passillos,... i celebrant el cap d'any! No m'ho esperava pas jo, que de cop i volta despres de sopar tothom es poses a menjar raims com bojos i a disfressar-se amb cintes i ulleres i barrets.... i vinga a cridar "bon any! bon any!". I jo tot i la son que tenia, amb un ulls oberts com unes taronges, quina cosa! Pero com que no volia ser menys, tambe em vaig disfressar i vaig veure l'espectacle de magia que ens van fer despres... un senyor que feia coses molt rares i tothom reia molt.

aiii, ens ho vam passar molt be, jo tenia ganes de quedar-m'hi mes dies pero com que havien de passar els reis vaig decidir que buenu, que vale, que tornem,... i sort, perque els vaig anar a esperar i em van portar la guitarra i la cuineta que volia!!!!!!!! Quina sort!!!

23 mesos: no callo

Si, xerro tot el dia. Que m'entenguin del tot o no ja es una altre historia, però jo no paro. Diuen que soc pitjor que la cotorra de casa els avis... no se... però jo em faig entendre. Quan em trobo algu ja li puc dir com em dic "amaaaandaaaa" i quan m'enfado amb els papes si no em fan cas també els crido pel nom, així sembla que reaccionen mes: "ixavix!!" i "bebaaa!!".

Vaia, que me se de carretilla els noms de tots els parents, avis, tiets, cosinets i de tots els meus ninus, a part de cridar tot el dia: "vui xo", "viaaamm", "oita mama!", "xocopata! pa, no!", "vui (gui) tarra pitita com papa", "te papa", "caca no! pet!", "ara mes", "aqua freta", "lleteta i melada i mtega"..

Avui ja he començat vacances de nadal, i aquest any si que penso disfrutar-les, no com l'any passat que me les vaig passar a l'hospital...uf!! Hem cagat el tio a l'escola i hem portat totes les fitxes que hem treballat. No us pensessiu pas que al cole dels petits no fem res....vaia que si fem! Mireu quin tio mes xulu que he pintat!

I com que m'he estudiat el vers de memoria, us el vull dedicar i desitjar-vos a tots unes bones festes i que el tio i els reis us portin molts regals!!!!




(Jo que soc molt petita,
menjo neules i torrons,
i a tots vosaltres us omplo,
d'abraçades i petons.
Bon Nadal!)

Virus va, virus ve,....

Estic que m'enfilo per les parets....ja no se que mes fer per casa. Estic cansada de virus!!! Vull trobar-me be i tornar a anar a l'escola. Ostia, tu, es que porto una tardor...(si parlo de virus els papes em deixen dir tacus, perque a ells tambe els hi fa molta rabia).



Total, passem els dies atrinxerats a casa o casa els avis com podem. Aquests dies ja estic millor i aprofito per fer moltes coses: veure repetitivament el video dels Teletubbies (una passada!), fer trens amb les peces (i llançar-les contra el primer que trobo quan m'enfado), fer tallers de maquillatge, començar a preparar les coses del Nadal, fer puzzles,...vaia de tot.




I us dire una cosa, aixo de que estic malalta son els aires de ciutat, quan vivia al camp estava molt millor...el papa, diu que es culpa de la mama que ara que tenim calefaccio s'emociona i a casa fa massa calor, i la mama diu que ni de conya i que el que hem de fer es anar a viure a un lloc on no hi hagi MAI hivern. Aixo estaria be.... ja buscare on.

Les 7 diferencies: cronica d'un trasllat (ultim capitol)

Doncs si, ara ja situada i mes relaxada, puc començar a fer una valoració de tot plegat. He fet una llista amb les 7 coses que mes han canviat i m'agraden:

1.- Vaig a cole caminant. El proces es: primer m'intenten posar al cotxet, jo crido com una loca, ells es desesperen i aconsegueixo anar a peu. Després tornem a tenir batalla perquè va i volen que els hi doni la ma, ni de conya!... com si no sabes el camí!

2.- Tinc un paraigües nou de les 3 bessones!!!! I ara quan plou em poso les botes i el paraigües i sortim a fora, i ja no acabo de fang fins a les orelles com abans.... tot i que era molt xulu...

3.- Despres de sopar acompanyo el papa a tirar les escombraries. Ja em se tots els contenidors de memoria i poso cada cosa al seu lloc. Soc molt endreçada menus amb la meva habitacio, quin caos!

4.- A les tardes, si em porto be, em deixen anar a comprar amb la meva moto, jo nomes espero el moment d'anar a Baix Vila.... no sabeu pas quines baixades que hi ha...jo m'hi llenço i vaig sentint de lluny: "...paaaraaaaaa! vols fer el favor de frenar??...que no t'atraaaaapoooo....et faras maaaal!" jo em peto de riure.

5.- Tinc una super banyera per fer xip-xap! Hi caben els papes hi tot! Encara que m'estimo mes que hi hagin les granotes i els anecs que s'enganxen a les parets i puc jugar a fer formes

6.- Quan vaig a dormir ara enlloc de sentir els mussols, uuu, uuu,uuuu, sento el camio de les escombraries...no se aixo, els mussols m'agraden molt, pero el camio quan aixeca els contenidors em deixa alucinada.

7.- Ara ens venen a veure mes amics, perquè estem mes a prop, i quan sento el timbre ja hi vaig corrents. Pero l'altre dia m'en va passar una de mooolt grossa: jo m'estava dormint al sofa i sento el timbre. Vaig corrents amb la mama i de cop m'apareixen 10 monstrus horrorosos!! Vaig fotre un crit que es va sentir des de Vic! Osti, quin sustu tan bestia! Despres tots em volien calmar, els nens es van treure les caretes, i em deien que no passava res, que era no se que de Jalouin... si, si, pero vaig estar una hora que no podia ni mourem de l'espant. Que no m'ho facin mai mes aixo!!

20 i 21 mesos: cronica d'un trasllat - primera part

No m'ho puc creure...pot canviar el meu mon en tan poc temps??? He d'explicar tantes coses que no sé ni com posar-m'hi...

Podria dir que un dia em vaig posar malaltona, que vaig anar 3 dies a cals avis perquè no podia anar a l'escola i que em vaig trobar de cop en una casa nova sense entendre res.
O podria dir que ara he canviat els camps i els gatets per la plaça, el riu i els parcs.
O que ara tots anem a peu a l'escola i a treballar i veig a molta gent pel carrer i és divertit.
Que tot és diferent perquè ENS HEM CANVIAT DE CASA I HEM ANAT A VIURE A MANLLEU!

Els papes ja feia temps que m'en parlàven però no sé.... vale que jo els ajudava a fer caixes, vale que els ajudava a llençar trastus vells, vale que venien a casa amb furgonetes i s'emportàven les coses cap a una altre casa,.... però jo no ho vaig pillar fins que no vaig veure la meva habitació muntada a la casa nova. Que fort!! A més entre el gripassu que portava el primer dia que vaig veure que no anàvem a dormir a La Vall i que tot estava semi amuntegat per tot arreu a la casa nova, pensava que era per la febre que em feia tenir alucinacions.

Buf, quina feinada pobres papes...s'han passat dies i dies portant coses amunt i avall, endreçant (i jo darrera desendreçant), organitzant roba, trastus,... jo me'ls mirava ben contenta i emocionada...sabeu lo que és anar obrint caixes i trobar tot de tresors i secrets? Ha sigut genial!

I jo, buenu, si, divertida amb tot plegat i molt contenta, m'agrada molt, però encara estic una mica descolocada, tornar a començar el cole, canviar de casa,... ui, necessito una mica de tranquilitat i aquests dos només fan que liar-la.

Això si, ja els hi he deixat clar que on vagi jo, van tots els meus amics: la vaca, el gos salsitxa, la granota, en Mimo, en bub,... O tots o cap!

19 mesos: d'on soc o d'on vinc?

Pues si, que ja no se ni on dormo ni on em desperto, ni si vaig o si vinc....uf, des de que tinc vacances que no paro. O vaig amb els papes a voltar pels puestos o ara que tornen a treballar que si ara estic amb uns avis, que si ara amb els altres, que si m'adormo a casa i em desperto al cotxe, que si anem de camping i a la nit fa fred i m'abriguen com un astronauta i que si dormim a casa fa una calor insoportable i dormo amb bolquers, que si anem a dormir d'hora un dia i l'endema sortim a sopar i de juerga,..aixo de l'estiu es un descontrol.

Els papes em diuen que el dia 7 ja començo el cole...jo aquest any no ho tinc massa clar...la veritat...encara no he decidit si aixo es bo o es dolent: que si tornare a veure els meus amics de classe, que ja anire a la classe dels mitjans, que jugarem molt, que tindre una senyoreta nova... ai no se, a mi en el fons aquest descontrol ja m'agrada i em fa una mica de mandra tornar a començar l'escola. Els papes diuen que no em queixi, que almenys jo tinc uns dies d'adaptacio, per anar començant mica en mica, i que en canvi ells, patam! d'un dia per l'altre.

I una novetat super important d'aquest mes: se saltar amb peus junts! Puc fer tot un tros de carrer saltant com una granota...perque aixo si, ja fa temps que jo passo d'anar amb cotxet i quan veig que aparquem el cotxe ja crido: MA! MA! Per dir que els hi donare la ma pero que ni s'atreveixin a treure el cotxet. Que jo ja soc gran, home!

estiu: música i bars

ai l'estiu!! després d'uns dies de vacances a cals avis de Santa Coloma esperant que els papes comencessin les vacances, ara ja ho tenim tot apunt per anar de voleiu: els ninus, el coixí, la pipa, els manguitos, l'anti-mosquits, les tirites i el betadine (cada dia em pelo un genoll...), la moto,la caseta de rodes... i cap a la france!
El que m'agrada molt de l'estiu és poder fer empipar als papes tot el dia, je,je... però també poder sortir a menjar a fora..... i menjar gelats!! Són tope freds però boníssims...de xocolata, de vainilla, de maduixa, de llimona,... mmmm... no pararia!
I sortir a les nits!!! Es passen l'any dient-me que quan es fa fosc i surten els mussolets vol dir que nosaltres ja hem de dormir i ara ni mussols ni ratpenats....tots de festa! I aixins podem veure concerts de tot tipus. A mi m'és ben igual que em posin, que si havaneres, que si musica cubana, que si reggae, o hip-hop. Jo em poso a davant de tot i no paro de ballar fins que m'arrenquen i m'obliguen a anar a dormir.
Apa, bones vacances a tothom!!

17 mesos: calor, blaus i mosquits

Començo els meu casi any i mig plena de picades de mosquits, de nyanus, de genolls i nas pelat... vaia, que estic feta un cromo...però contenta, això si! Perquè ja podem anar a la platja i a la piscina una altre vegada! Això si que mola: entrar corrents a l'aigua, fer castells de sorra i després trepitjar-los, tirar aigua a sobre els papes (ells diuen que està molt freda, són uns figa-flors).
I a casa també hem estrenat la piscina!! Super xula...però tenim un problema, que el papa també és vol banyar amb mi i no hi cabem...sort que de seguida em poso a ruixar-lo i no té més remei que sortir, je,je... La vam inaugurar el dia del cumple del papa...i li vam fer una festa sorpresa!! La mama em va dir que no li expliqués res...però resulta que ell ja s'imaginava alguna cosa quan el dia abans la mama li va dir que havia de tallar l'herba tan si com no...clar! Van venir tots els cosinets i vam ajudar tots a bufar les espelmes:bbbfffffff!


La novetat del mes és que ja puc tenir converses amb els papes...perquè ells són els únics que m'interpreten. Us poso un exemple:





Papes: "Com ha anat avui l'escola?" "Què has fet?"
Amanda: "mà!" (aixecant la mà) i "bbbbbrrrrrr".
Que traduit vol dir: "HE PINTAT AMB COLORS AMB LA MÀ I HEM SORTIT AL PATI A JUGAR AMB LES MOTOS I M'HO HE PASSAT MOLT BÉ"

16 mesos: les sabates de la meva vida

Buenu, ja tinc 16 mesos.... i moltes sabates! I és que les sabates són la meva debilitat, me les canviaria 5 cops al dia: ara les del xai, ara les de la papallona, ara les de nena, ara les de muntanya,... m'encanta! L'altre dia al Decathlon em vaig asseure davant els patins en línia i em vaig treure les sabates disposada a emprovar-me'ls tots.... fins que els papes ho van veure i van venir corrents a treure'm d'allà...ja els hi val...
Per tant avui he decidit posar totes les sabates que tinc juntes...quin piló que m'han sortit!! I d'altres que les he anat perdent pels puestos...quan era més petita, eh?? I així me les he pogut provar totes, totes,...com he disfrutat!!
En tinc de molt divertides, com les de taló de flamenca que em van portar de Granada o les babuches del Marroc super xules. Però sobretot, sobretot, les meves preferides són les d'estar per casa, en una hi ha un xai i a l'altre un pastor...o sigui que no es poden separar perquè sinó el xaiet es perdria!!!

I no només hi ha sabates a casa, no, també hi ha gatets per tot arreu a fora! Ara sembla que cada dia n'hi han més...per lu menus n'hi ha 7 de petitons...tan macuuuus... jo els toco amb molt de cuidadu.

I per casa ara ja ajudo molt als papes i imito tot el que ells fan:

• Endreço la roba que em donen i em diuen on ha d'anar (ja conec tots els racons de la casa)
• Em rento les dents
• Llenço les "caques" a la paperera
• Trec les coses de la compra de la bossa i els hi dono als papes perquè ho endrecin a la nevera
• Obro la porta amb clau (m'ajuden una mica)
• Pago jo sempre (em donen els centims i jo els dono als cambrers, venedors,....)
• Omplo el carro de la compra amb el que em donen
• Miro contes asseguda a terra durant uns minuts
  
• Faig dibuixos als papers....i quan no em veuen també al moble de la tele...
• Enganxo gomets per tots els racons
  

15 mesos! textures i manualitats

A l'escola cada vegada fem coses més difícils! Diuen que som grans i em d'aprendre molt... i m'agrada sobretot per poder remenar tot de coses diferents. Aquesta setmana vam celebrar Sant Jordi tal com toca, amb titelles, plantada de floretes al pati i superxocolatada desfeta..mmm...i com a regal pels papes els dies abans vam estar treballant de manera secreta fent un taller de manualitats, una rosa amb la nostra mà pintada! Ui,ui, quan els hi vaig donar ben orgullosa es van emocionar molt, tot i que jo penso que alguna cosa devien sospitar perquè un dia vaig arribar tota pintada de verd i l'altre amb les mans ben vermelles... però quan em demanàven què hava fet, jo em feia la loca, je,je...un secret, és un secret.
I com que estaven molt contents vam anar a la plaça a comprar un conte. Em van dir que triés el que vulgués d'un cabàs que hi havia. Ho vaig tenir clarissim: el de l'ambulància. I resulta que després no m'el deixaven quedar perquè ja el tenia... i què??? jo el tornava a voler!!! Després d'una lluita, quatre xiscles i una estirada per terra vaig decidir triar el del cotxe, que també pitava i molava bastant.
I parlant de roses: que veieu lo rosseta que m'estic tornant?? Quan miro les fotos de quan era petita ni em reconec, quin cabell taaan negre! No sé, jo em trobo guapa de qualsevol color, a més igual se m'acaben tornant liles com a la mama??

Setmana Santa I: La Mona!

Les vacances de setmana santa van començar molt bé: amb una mona de xocolata! Ja m'ho deien ja, que em podia preparar, però no m'imaginava pas un pastís tan bo! Estic molt contenta perquè resulta que tinc uns padrins super bons cuiners i s'ho van currar mooolt i mooolt! En Xarli i la Laura van fer el pastís i l'Esther els ous de xocolata...ah, i em van dir que l'any que vé em deixarien ajudar-los a preparar-ho!!! Això si que serà divertit!

Ara, quan vaig veure que venien amb el pastís d'entrada vaig pensar que ja devia fer dos anys i vaig començar a bufar per si de cas, però llavors ja vaig veure que no hi havia espelmes i que anava d'un altre rollo tot plegat. Je,je, només cal que mireu com em vaig queda plena de xocolata, al final no sabien si jo era l'Amanda o un ou de xocolata.

14 mesos! Arriba el bon temps

aaaiiii que bé!! ja comença a fer més solet i podem fer coses per fora... ja era hora, ostres quin hivern més llarg, no?? Almenys ara ja no em posen com una astronauta per sortir de casa, que ja és molt!
Ara que ja tinc 14 mesos lo de caminar ja ho tinc superadíssim i em dedico a investigar què és el que puc fer així dreta. És impressionant la de coses que estic innovant: picar de peus, ballar fent voltes amb els braços enlaire, correr, ajupir-me mantenint l'equilibri, pujar sobre els peus del papa o la mama, escalar i després baixar dels puestus sempre sentint a aquell parell que criden "de cul! Amanda, has de baixar de cul! no et tiris de cap que et faràs mal!!"..buf, estem tot el dia igual.
Aquests dies a fora casa si està super bé, està tot verd, veig les vaques, persegueixo els gats, m'escapo de les llepades d'en Fleming, i puc jugar a pilota amb el papa!! M'ha ensenyat a fer uns xuuuuts!!
Però lo xulu, xulu, ja us ho diré: jugar amb la sorra i les pedres. Tirar-ho enlaaaaaaire!!! je,je... fa riure perquè em queda sorra per tot arreu, fins i tot als bolquers...aquells no saben pas com m'ho faig!
mmmm, acabo el dia esgotada...

els meus hobbies

ara ja sóc més autònoma i puc decidir què faig i com ho faig en cada moment... si més no fins que no em renyen... però hi ha coses que no em poden fer canviar de cap manera:

1.- Menjar xocolata: em torna boja! buenu, en general tot el menjar m'agrada molt, però la xocolata esta tope bona...amb la mama, fem un "manu-manu" i som capaces de no deixar rè de rè.

2.- Mirar contes: sobretot d'animals de la granja (perquè ja em sé tots els sorolls i puc fardar). Tot i que el que em motiva més és tirar-los tots a terra abans d'escollir el que vull mirar. Ui, tenen una feinada recollint.....

3.- Estar de cap per avall: i que em facin voleiar, que m'aixequin, que em facin pessigooooolles,...

4.- (Des)endreçar roba: i emprovar-me coses!!. Sóc molt presumida i disfruto mirant-me al mirall a veure com em queda la roba després de treure-la de l'armari i fer pilons a terra. Així puc escollir millor.

5.- Llepar el terra: QUAN ESTIC EMPRENYADA!!! com que sé que s'enfaden, ho faig expressament quan no em deixen fer el que vull. Estan desesperats..je,je..

que vinc!!

eiiiii, mireu-me!! ja camino tota soleta!!!

ja portava moltes setmanes entrenant-me, però fa uns dies ja em vaig decidir a provar fer uns passos: del sofà al papa, de la cadira a la mama, del moble de la tele al puf,... i com que anava veient que cada vegada m'aguantava més vaig decidir començar a caminar agafant-me només amb una mà...xino-xano, xino-xano,.... fins que tatxan!! m'he decidit a caminar de veritat. De tant en tant encara caic, perquè m'emociono molt i començo a anar cada vegada més ràpid, més ràpid i ja no controlo... però estic aprenent que si vaig més a poc a poc arribo a tot arreu on em proposo.
La direcció on vull anar la tinc molt clara i ja se fer giros i tot! Em paro, penso com continuar, giro, o m'ajupo a collir alguna cosa, i amb el cap ben alt continuo el meu camí.

uala! a'ha obert un món nou per mi!! arribo a mooooolts més llocs!! ara si que aquell parell van de bòlit!

ja m'espavilo!

si, ja sé que el video està del revés... però des de que s'em va espatllar l'ordinador no puc girar els videos... per tant gireu el cap que tampoc costa tant!

un cicló? un huracà?

noooo, sóc jo que m'ho enduc tot amunt i avall! Vale que ha fet molt vent aquests dies i ha volat tot...però ha quedat igual que la meva habitació, o el menjador, o qualsevol part de la casa o d'on sigui: joguines, contes, roba, globus, ninus, pots,... en tinc per tot arreu! I per més que els papes s'entestin a endreçar les coses a mi ja m'està bé tot tirat, quina mania....

Doncs si, en general estic molt ocupada portant coses d'aqui cap allà, i només m'estic mitja hora asseguda quan em posen els meus videos del Baby Einstein que com que ja m'els sé de memòria ja faig els sorolls i els moviments d'abans que ho facin...és boníssim: quan el lleó crida, quan surt la vaca, quan el gosset li roba el pal a l'ànec,... quins grans actors!

Però quan s'acaba ja m'en vaig corrent a veure si em puc escapar cap a fora, i clar a vegades no tenen més remei que portar-me al parc a enfilar-me pels columpios. El que m'agrada més és el tobogan, tan baixar com pujar, perquè això d'escalar pels puestos em motiva bastant, siguin calaixeres o sofas.
Diuen que sóc una mica hiperactiva perquè no puc estar-me quieta i ells acaben destrossats, jo ja ho veig, però és que sóc molt curiosa i ho he d'anar a mirar i tocar tot.

Però ara com que ja sóc gran els hi vaig dir que no calia que m'ajudessin a escriure que m'espivalaria jo soleta i es van posar molt contents i em van regalar un "ordinador dels d'abans"! Moooolt xulu! Fa soroll i jo escric: "pa-pa", "ma-ma", "ne-na",... el que no tinc clar és on he d'enxufar l'USB??