No m'ho puc creure...pot canviar el meu mon en tan poc temps??? He d'explicar tantes coses que no sé ni com posar-m'hi...
Podria dir que un dia em vaig posar malaltona, que vaig anar 3 dies a cals avis perquè no podia anar a l'escola i que em vaig trobar de cop en una casa nova sense entendre res.
O podria dir que ara he canviat els camps i els gatets per la plaça, el riu i els parcs.
O que ara tots anem a peu a l'escola i a treballar i veig a molta gent pel carrer i és divertit.
Que tot és diferent perquè ENS HEM CANVIAT DE CASA I HEM ANAT A VIURE A MANLLEU!
Els papes ja feia temps que m'en parlàven però no sé.... vale que jo els ajudava a fer caixes, vale que els ajudava a llençar trastus vells, vale que venien a casa amb furgonetes i s'emportàven les coses cap a una altre casa,.... però jo no ho vaig pillar fins que no vaig veure la meva habitació muntada a la casa nova. Que fort!! A més entre el gripassu que portava el primer dia que vaig veure que no anàvem a dormir a La Vall i que tot estava semi amuntegat per tot arreu a la casa nova, pensava que era per la febre que em feia tenir alucinacions.
Buf, quina feinada pobres papes...s'han passat dies i dies portant coses amunt i avall, endreçant (i jo darrera desendreçant), organitzant roba, trastus,... jo me'ls mirava ben contenta i emocionada...sabeu lo que és anar obrint caixes i trobar tot de tresors i secrets? Ha sigut genial!
I jo, buenu, si, divertida amb tot plegat i molt contenta, m'agrada molt, però encara estic una mica descolocada, tornar a començar el cole, canviar de casa,... ui, necessito una mica de tranquilitat i aquests dos només fan que liar-la.
Podria dir que un dia em vaig posar malaltona, que vaig anar 3 dies a cals avis perquè no podia anar a l'escola i que em vaig trobar de cop en una casa nova sense entendre res.
O podria dir que ara he canviat els camps i els gatets per la plaça, el riu i els parcs.
O que ara tots anem a peu a l'escola i a treballar i veig a molta gent pel carrer i és divertit.
Que tot és diferent perquè ENS HEM CANVIAT DE CASA I HEM ANAT A VIURE A MANLLEU!
Els papes ja feia temps que m'en parlàven però no sé.... vale que jo els ajudava a fer caixes, vale que els ajudava a llençar trastus vells, vale que venien a casa amb furgonetes i s'emportàven les coses cap a una altre casa,.... però jo no ho vaig pillar fins que no vaig veure la meva habitació muntada a la casa nova. Que fort!! A més entre el gripassu que portava el primer dia que vaig veure que no anàvem a dormir a La Vall i que tot estava semi amuntegat per tot arreu a la casa nova, pensava que era per la febre que em feia tenir alucinacions.
Buf, quina feinada pobres papes...s'han passat dies i dies portant coses amunt i avall, endreçant (i jo darrera desendreçant), organitzant roba, trastus,... jo me'ls mirava ben contenta i emocionada...sabeu lo que és anar obrint caixes i trobar tot de tresors i secrets? Ha sigut genial!
I jo, buenu, si, divertida amb tot plegat i molt contenta, m'agrada molt, però encara estic una mica descolocada, tornar a començar el cole, canviar de casa,... ui, necessito una mica de tranquilitat i aquests dos només fan que liar-la.
Això si, ja els hi he deixat clar que on vagi jo, van tots els meus amics: la vaca, el gos salsitxa, la granota, en Mimo, en bub,... O tots o cap!
