23 mesos: no callo

Si, xerro tot el dia. Que m'entenguin del tot o no ja es una altre historia, però jo no paro. Diuen que soc pitjor que la cotorra de casa els avis... no se... però jo em faig entendre. Quan em trobo algu ja li puc dir com em dic "amaaaandaaaa" i quan m'enfado amb els papes si no em fan cas també els crido pel nom, així sembla que reaccionen mes: "ixavix!!" i "bebaaa!!".

Vaia, que me se de carretilla els noms de tots els parents, avis, tiets, cosinets i de tots els meus ninus, a part de cridar tot el dia: "vui xo", "viaaamm", "oita mama!", "xocopata! pa, no!", "vui (gui) tarra pitita com papa", "te papa", "caca no! pet!", "ara mes", "aqua freta", "lleteta i melada i mtega"..

Avui ja he començat vacances de nadal, i aquest any si que penso disfrutar-les, no com l'any passat que me les vaig passar a l'hospital...uf!! Hem cagat el tio a l'escola i hem portat totes les fitxes que hem treballat. No us pensessiu pas que al cole dels petits no fem res....vaia que si fem! Mireu quin tio mes xulu que he pintat!

I com que m'he estudiat el vers de memoria, us el vull dedicar i desitjar-vos a tots unes bones festes i que el tio i els reis us portin molts regals!!!!




(Jo que soc molt petita,
menjo neules i torrons,
i a tots vosaltres us omplo,
d'abraçades i petons.
Bon Nadal!)

matagalls-montserrat

no, els papes no s'han tornat bojos i m'han portat a fer la ruta, no,.... el que l'ha fet ha sigut en Pere, el meu tiet. És super valent!!! Resulta que ha caminat durant 22 hores i ha fet 80 km!!! Uala!! Això és molt, no?? Va ser molt emocionant perquè vam anar a Montserrat a esperar-lo i anava arribant tot de gent molt cansada que s'estiraven per terra, i la gent els aplaudia i cridava ben contenta. Pobret Pere, ell també estava super cansat i deia que li feien mal les cames... però ostres és que venia de molt lluny, eh??? Ara que està acostumat a fer aquestes caminades em podrà venir a veure més sovint, jo el trucaré i ell travessarà el Montseny en un pim-pam i ja serà a casa.
Ah, i el papa es va emocionar i va dir que l'any que vé ell també s'hi apuntaria...a veure si és veritat!

5 mesos!

Aquesta setmana he fet 5 mesos! quantes coses que passen i que s’aprenen amb unes setmanes… he pensat molt amb això d’anar-me fent gran, està bé, però tb hi ha coses que van canviant i que m’estaven millor abans. Els papes diuen que m’he d’anar adaptant…i que les coses que no m’agraden “les fan pel meu bé”…. Però quina rabia aquesta frase!!!!!!!

Per tant aquesta vegada he decidit fer una llista amb les coses bones i les coses dolentes de fer 5 mesos:

Coses bones

• Ha parat de ploure… ja en teniem prou, no?
• Ja sóc una mica independent de moviments: rodolo, em giro,…
• Per fi m’arriba el peu a la boca i el puc xupar bé
• El tema de la pipa ja el tinc controlat i la gestiono jo soleta… mentres no em caigui a terra o no hi arribi…després m’emprenyo
• He sortit a la tele i al diari
• Ha arribat l’estiu i ja puc posar-me els vestits i les samarretes maniga curta
• Vaig amb un cotxet de nena gran
• Els vespres podem anar a l'embarcador del Ter, que s'hi està de conya!
• Els papes em porten a ballar a concerts d'animació infantil
  

Coses dolentes

• Fa molta calor i suo molt
• He agafat el meu primer encostipat… que he passat als papes…je,je..
• M’aspiraven els moquets amb una cosa HORROROSA!
• Pretenen que canvii la meva alimentació… NI DE CONYA!!! Em van fer tastar la llet en pols….però quin fàstic! Jo això no m’ho prenc ni boja… on s’ha vist llet amb pols? Que s’ho fotin ells… jo penso continuar amb la llet de la mama. També m’han fet tastar la fruita… mira, això encara ho trobo força bo…però no sé…abans de decidir necessito provar-ho més dies…

Us adjunto una foto perquè conegueu els tiets de Santa Coloma, en Pere i i l'Anna, i la petitona Nora, que és la germana de l'Anna i com que és més gran que jo em cuida molt bé, em fa petonets i em posa bé la pipa.

Sant Jordi i cosinets

Ahir vaig celebrar el meu primer dia de sant jordi. Em van explicar no se què d'una llegenda d'un drac, una princesa i una rosa... vale, ho vaig entendre... però i el llibre?? no surt a la història?? Però tan és, vam estar voltant tot el dia per la plaça i em van comprar contes (que es puguin mossegar, que aquests són els que m'agraden més...vaig demanar si hi havia el d'en Zafon en versió tova però de moment no...tot arribarà...), i el papa em va regalar una rosa super xula. Després vam anar a la inauguració de Quiràlia, la nova empresa dels bessons, i em vaig trobar molts amics.... total, que no vam parar en tot el dia... vaig acabar rebentada però molt contenta!!

I ja fa dies també que us vull presentar als meus cosinets Codina, que ja som una bona colla. Fer una foto amb tots ben posats és una mica complicat perquè quan hi som tots som tremendus, però com que jo m'els estimo molt (ja tinc ganes de correr amb ells amunt i avall) aqui els teniu: al meu costat l'Enric (de 4 anys casi 5), en Biel (de 5 anys), la Carla que està a sobre (d'1 any) i l'Oriol (de 3 anys casi 4). L'Enric i en Biel són germans i la Carla i l'Oriol també. A que estem guapus tots junts?

Les nenes maques

Aquest dissabte, ben modades hem anat a Santa Coloma de Farners. Hem fet una reunió de "nenes", hem parlat de les nostres coses i ens hem tirat una foto: jo, la mama, la mama de la mama i la mama de la mama de la mama. Mireu que estem maques!!!