Aquest cap de setmana he anat al revés del món. Quan tothom sortia de Barcelona, nosaltres hi entravem. Resulta que hem anat a veure l'Adrià i la Mine, dos amics del papa i la mama que es casen aquest estiu, i que per això anem de casament a Mallorca (jo ja tinc la pamela a punt!!). Estic ben emocionada amb això d'anar "de boda". M'han explicat que això és una festassa, la gent es posa molt guapa, hi ha música, podrem ballar.... quins nervis!
A veure si convenço els papes que montin una festa d'aquestes ells també, no???
Doncs ens vam quedar a dormir a casa seva i la Mine, que és mexicana, em va posar musica infantil de quan ella era petita, i em va regalar un CD d'en Luis Pescetti, un escriptor i cantant de musica infantil argentí molt divertit, que em fa pensar molt amb en Jordi Tonietti el cantant català. És molt xulu escoltar música de tot el món...descobreixes ritmes nous!
Però al mati quan em vaig despertar, com cada dia vaig anar a saludar en Fleming (el meu gosset) per la finestra de l'habitació... i resulta que no hi era... enlloc d'en Fleming dormint hi havia un autocar ple de turistes que em deien adeu amb la mà!! Em vaig quedar sense paraules...
Res, que jo sóc una nena rural, i estic acostumada als camps, als ocellets, les vaques, les floretes,...
0 comentaris on "Cap a Can Fanga"
Publica un comentari a l'entrada