ja tinc un any!!

ei, que ja sóc molt gran!!! he fet un any!!! un, un, un,....fins i tot ho sé dir amb el dit...però només quan em vé de gust. Aquests dies quan miro les primeres fotos de quan vaig començar el bloc al.lucino de lo petita que era....i amb aquella mata de pel moreno! Si, perquè he canviat molt, però continuo sent l'Amanda petita, la més guapa de la Vall.
Ara feia dies que no podia actualitzar el bloc, perquè ja sabeu que vaig estar malaltona i em sembla que li vaig encomanar el rotavirus a l'ordinador... per sort no es va posar a vomitar com jo, però li va agafar febre i ja no s'engega.
Primer de tot doncs, us vull explicar que un cop fora de l'hospital ja vaig estar molt bé. Vaig poder veure els reis! que venin en dromedaris!! ostres quins bitxus tan grossos! Els vam esperar al carrer, amb tot de nens amb fanalets, i jo els hi deia adéu amb la mà... fins i tot vaig saludar ben emocionada al camionet de la neteja que venia al darrera...que després ja em van dir que allò no hi tenia res a veure...però per si de cas els de la brigada em volien deixar regals...jo no vaig perdre l'oportunitat. Total, que l'endemà al mati vaig tenir sorpresa doble: un munt de regals que em van deixar els reis (m'encanta desembolicar) i una bona nevada! O sigui que vam jugar amb els papes i després em van vestir com una astronauta per anar a passejar per la neu...quina cosa tu, va quedar tot super blanc!
I ara de ressaca de festa d'aniversari, perquè els papes s'ho van currar molt i em van muntar tot el cap de setmana de festorra... el millor regal que em podien fer amb lo que m'agrada a mi que hi hagi ambientillo. Dissabte ho vam celebrar amb molts amics i diumenge amb la familia.... em va agradar molt! ... com que jo era l'estrella (i jo no sóc pas xula, no). Vaig bufar l'espelma...aixi bbbfffff... i acte seguit vaig engrapar un bon tros de pastís cap a la boca...era taaaaan booooo!
I no es va acabar aqui, perquè dilluns a l'escola també em van fer una corona i vaig ser la reina per un dia... la veritat és que porto uns dies molt emocionants.
Això vol dir que m'estic fent molt gran i espavilada..... i estic a punt, a punt de caminar soleta! Ara ja faig uns quants passos des del sofà fins als papes...però no m'atreveixo massa més... tot arribarà!