El dissabte a Santa Coloma feien una festa a la plaça, hi havien tallers de tot tipus, i la mama va i em diu: "Vols que et pintin la cara?". Ui, ui, això no m'ho havien fet mai! Ja em vaig posar nerviosa i emocionada i vaig estirar els papes cap a la noia que pintava.
Em van dir que m'havia d'estar moooolt quieta perquè em dibuixarien una papallona. Ostres!!! una papallona!! Que xulu! Jo no deia ni piu, i la noia em pintava de colors, em posava purpurina, estrelletes,...tota jo brillava, i la gent que passava només feia que mirar-me.
Quan em vaig veure al mirall, reconec que primer no vaig saber reaccionar: aquella era jo???? No m'ho podia creure, em tocava el nas, els ulls,...però un cop vaig veure que podia anar pel carrer amb el cap ben alt i que tothom em deia coses maques, uf! La més xula de totes!!!
Em van dir que m'havia d'estar moooolt quieta perquè em dibuixarien una papallona. Ostres!!! una papallona!! Que xulu! Jo no deia ni piu, i la noia em pintava de colors, em posava purpurina, estrelletes,...tota jo brillava, i la gent que passava només feia que mirar-me.
Quan em vaig veure al mirall, reconec que primer no vaig saber reaccionar: aquella era jo???? No m'ho podia creure, em tocava el nas, els ulls,...però un cop vaig veure que podia anar pel carrer amb el cap ben alt i que tothom em deia coses maques, uf! La més xula de totes!!!
2 comentaris on "Sóc una papallona!"
Wala, com mola aquesta papallona! La mama no es va deixar pintar???
Uey!!!!!!!
què xula aquesta patallona...i tu vas estar molt quieta no?????
a nosaltres també ens hauria agradat vore als papes pintats!!!!!!
muakis
Publica un comentari a l'entrada