Un rotavirus per acabar l'any!

El dia de nadal i sant esteve van ser molt xulus: el tió de casa els avis de santa coloma i de manlleu, em va cagar moltes coses!! Però sobretot un cotxe i una bicicleta....ara si que vaig ràpid!! passadís amunt i avall, fiuuuuu,...
El problema va venir l'endemà que em vaig començar a trobar malament, vomitava, tenia febre,.... no s'havia què em passava però no tenia forces per fer res...i al final els papes em van portar a urgències a l'hospital perquè em curessin. Em van mirar de dalt a baix, em van punxar de tot arreu (jo estava desesperada...) i al final em van dir que estava deshidratada, que m'havia agafat un rotavirus, i que m'havia de quedar allà uns dies. Per entendren's, un rotavirus, és un virus molt malparit que es posa a la panxa i que no marxa durant uns dies, i com que és molt dolent i no se'l poden carregar, s'ha d'esperar que marxi tot sol... buf!!! O sigui que enlloc d'anar de vacances al Delta de l'Ebre com m'havien explicat els papes, ens vam instal.lar 4 dies a l'hospital... i clar, no és el mateix... Jo ara ja estic més bé, però aquests dies he estat ben fotuda!! I mira que en són de llargs els dies a l'hospital...hem passat les estones com hem pogut: passejant pel passadís a veure el pare Noel que hi havia, jugant a que el punxavem amb una xeringa per curar-lo, picant un caga-tió, tocant l'arbre de nadal, fent amics amb altres nens i nenes, cridant cada vegada que entrava un metge, infermera, o algu amb bata blanca, menjant iogurts, intentant treure'm el suero del braç,... si fins i tot vam celebrar el cap d'any amb cava i turrons!!
He acabat l'any malament però l'he començat molt bé, recuperant-me, tornant a casa i jugant amb les joguines del cagatió.

és nadal i ja tinc 11 mesos!

Ja tinc 11 mesos i tinc una cosa claríssima: que NO! NO! i NO!

A tot el que em diuen dic que NO, ho dic amb paraula, amb el cap i amb tot el cos...que a vegades casi caic i tot...Ara si que aquell parell ja no em controlen...i encara no m'he decidit a caminar definitivament...ja veuran, ja...
També hem començat el que ells diuen "aprenentatge de menjar jo soleta a trossets"...però que en el fons jo definiria com "em deixen fer un piló de guarrades amb el menjar i m'ho passo pipa".
He de començar a pensar com celebraré el meu primer any...que això és molt important...però de moment em centro amb el que toca: el tió i els reis....quins nervis!!! em portaran regals???


I vull aprofitar per dir-vos que jo i els papes (si, aquest parell que ja no pinten res des de que jo sóc aqui)...

Us desitgem unes bones festes i un bon any nou!!!!!

la carta als reis!

aquests dies estic ben nerviosa... no sé pas què passa al meu voltant, però per mi que s'en prepara una de grossa...tothom fa coses extranyes....
A casa tenim un arbre de nadal!! Reconec que és una cosa que m'apassiona: un arbre amb llums, cintes brillants,....o, i a l'escola també en tenim! De totes les coses noves que he vist, crec que això és el millor i puc mirar-me'l mooooolta estona....
Buenu, i encara més fort: els tions!!! Uns troncs màgics que expliquen que caguen joguines!! Verge santa, no m'ho puc imaginar... però el divendres a l'escola em sembla que ho farem... ja us explicaré...
Però lo d'avui ja ha sigut espectacular: a l'escola hi havien els reis!!. Això ja m'ho havien dit, que resulta que són tres reis mags que si et portes bé tot l'any et porten regals, i que a més els hi pots demanar exactament què vols amb una carta. Doncs avui entro al cole i eren allà! asseguts a l'entrada!! Que fort! Tot de nens i pares mirant i fent fotos, i a mi que m'agafen i de cop m'asseuen a la falda del patge. Podeu imaginar els ulls d'al·lucinada que he posat, però me l'he mirat de dalt a baix, he vist que semblava bon tio, i li he donat la carta.
De debó que no acabo d'entendre gran cosa, però m'agrada tot aquesta acció al meu voltant...m'emociono constanment.
Això si, el que tinc clar és que vull que la carta als reis els hi arribi bé, sobretot aquest any, que com que no tenen comparativa amb altres anys meus, puc assegurar que he sigut molt bona nena, doncs he decidit que els hi passaré la carta per missatge al mòbil, que segur que els hi arriba abans.

cada dia més presumida!

si, què passa? m'estic tornant molt presumida, em podria passar hores mirant a l'Amanda del mirall i fent coses...poso totes les cares possibles. A casa em diuen que sobreactuo una mica...no sé, potser si que m'hi faig molt quan xerro o crido o ploro o ric...però és que em surt així.
La setmana passada vam anar a Madrid amb l'AVE, un tren que va moooolt ràpid...i sabeu què va ser el millor, millor? Quan passàvem per un tunel perquè jo em podia veure pel vidre!!!!!!!!!!!! I els papes s'entestaven a que mirés el paisatge... que avorrit...
Ara tinc molta feina abans de sortir de casa i necessito el meu temps per pentinar-me... he estat dies mirant com ho feia la mama i ara ja vull la pinta per mi sola i decidir com anar... i com que ja tinc els cabells tan llarguets se m'hi fan uns nusos!! una feinada!
El tema imitació el porto molt bé i cada dia aprenc una cosa nova. La llista d'ara és: aplaudir, fer ralet-ralet, senyalar les sabates, senyalar i ensenyar les dents, saber on són la pipa, l'ànec, el Baby Einstein,.. fer tic-tac amb la mà, ballar el "cargol treu banya", robar el menjar dels papes (o de qui sigui), eixugar-me els mocs amb el jersei de la mama, ....de tot!!! i és que gairebé ja faré un any...

10 mesos i en vertical

doncs si, vaig creixent i em vaig posant dreta. Gatejar ja m'agrada però cada cop més m'interessa estar dreta i intentar caminar si m'agafen de les mans. Em diuen que sóc molt petitona i que no cal que m'hi atabali massa, però és que jo vull còrrer com els nens de l'escola! I quan em poso dreta i caic m'enprenyo molt!
De moment jo ho vaig provant. És xulu perquè els papes m'aplaudeixen i em fan fotos. Això m'encanta perquè sóc molt presumida. Sabeu què faig? Em poso davant del mirall i faig carotes, aixeco els braços, ... ja sé que sóc jo mateixa però m'hi peto de riure, je,je...
Però la cosa que realment fa més contents als papes (i jo no li trobo la gràcia) és quan em diuen: Amanda, avui també has dormit tota la nit!!!. Si, ara fa dies que no em desperto i no demano menjar a la nit.... això vol dir que m'estic fent gran??
I parlant de menjar, he descobert que hi ha una cosa que no m'agrada gens, gens, gens: l'arròs!! Mira que tinc ganes de provar-ho tot, però amb l'arròs no puc...becs! En canvi un dia que no em veien vaig provar la xocolata.... i ara em torna boja!! Però quina cosa tan bona!!!!! La mama diu que si em surten més dents aquest any comprarem un turró de xocolata i ens el partirem....guaiiiiiiiiiiiiiii!!!

llibertat condicional

si, la meva llibertat de moviment està condicionada al que decideixin aquell parell.

A hores d'ara el meu màxim objectiu és gatejar super ràpid i enfilar-me pels puestos, i més ara que sé obrir les portes ajustades i m'escapo quan vull. En general tinc llibertat de moviments vigilats, però de tan en tan s'enfaden una mica perquè diuen que remeno coses o m'acosto a llocs perillosos i em tanquen una estona a dins el llit de viatge o fins i tot a dins el cabàs de les joguines!!!

Però només m'hi deixen una estona perquè jo m'en canso, m'enfado i crido mooolt fort... i no tenen més remei que treure'm i tornar-me a perseguir per tota la casa. Amanda 1-Papes 0.

quina fred que fa!!!

Aquests dies els papes m'abriguen de cap a peus....i és que ha arribat la fred de cop!!! Al matí quan em desperto per anar al cole i miro per la finestra veig en Fleming amb tots els gatets a sobre, tots apretadets perquè tenen fred...pobrets...i jo estic ben calentona a dins de casa amb no se quants pijames que em posen (jo encara no sé contar, però dos segur). I és que ja m'està bé perquè si una cosa no suporto és dormir tapada....Els papes intenten fer-me entendre que el nòrdic és per tapar-me, però a mi m'agrada dormir-hi a sobre...és molt tou!!! I vinga que insisteixen i venen de nit, que es pensen que no els sento i em posen una manteta...que dura 2 segons a sobre, perquè després la poso a sota amb el nòrdic i encara dormo més tova i contenta... a vegades tinc uns pilons!! Sóc com la princesa del pèsol.

Ara feia dies que no escrivia perquè també he estat força malaltona, molt encostipada, amb tos i amb febre....quin rollo!! A més no m'agraden gens els metges, ni les medecines, ni els xarops,...beeecccs,.....ho veia d'una hora lluny quan pretenien enganyar-me perquè m'empassés les medecines....que pesats!! tot el dia estaven igual i es clar jo m'emprenyava molt. He estat uns dies sense anar al cole i tot.
Però ara ja torno a estar més en forma i avui he pogut celebrar la castanyada amb els nens del cole: hem torrat castanyes, ha vingut la Maria Castanyera, hem cantat cançons,... molt divertit!!!