cap a l'hospital!!

ui, ui, ui, lo que us he d'explicar aquesta vegada!! quina moguda que hi ha hagut a casa!!
tot va començar diumenge a la tarda, quan vaig veure aquell parell corrent amunt i avall per anar al lavabo, em feien gràcia i tot, però feien una cara... jo m'ho mirava sense entendre gaire res, fins que van trucar als avis de Manlleu que vinguessin a jugar amb mi perquè ells no es trobaven bé... aqui ja vaig pensar que algu passava...i clar per solidaritzar-me amb ells jo també plorava, per si de cas... Arriben els avis i decideixen trucar al metge perquè la veritat és que els papes estaven força fotuts i feien uns sorolls molt rarus al lavabo... total, que el metge va dir que segurament es tractava d'una intoxicació amb algun menjar i que ens enviava una ambulancia per venir a buscar els papes. Osti tu, què coi devien menjar?? I què és una ambulancia??
Al cap d'una estona arriben dos senyors amb un cotxe molt gros i llumetes a dalt, entren a casa a veure els papes i sento que diuen: "Teniu una nena lactant? Doncs també ens l'haurem d'endur a l'hospital per si de cas" Jo??? Però si estic fresca com una rosa!!
I ale, tots tres cap a dins el cotxe amb llums. Reconec que això va ser divertit, em van estirar a la camilla i veia coses tope noves... i de tan en tan em mirava els papes que feien molt mala cara, pobrets!
Arribem a l'hospital i ens posen a tots tres en una habitació, a mi em van posar un llitet allà mig d'ells... i quan vaig veure que els hi començaven a enxufar agulles i liquids...una mica més i marxo corrents pensant que venien per mi... però no, per sort van veure que em trobava bé, però que havia de venir el pediatre a veurem.
Uf, un quadru tot plegat! Jo intentava donar ànims i ara li reia a un i ara li reia a l'altre... però en el fons pensava que quins piltrafilles de papes que tinc....coi que només mengin llet com jo, que ja en tinc prou!
Vam estar molta estona allà i jo jugava amb les infermeres, fins que em vaig començar a agobiar i vaig començar a xisclar que em devien sentir des de l'última planta... però què voleu, jo ja feia hores que tenia ganes de dormir i allà hi havia un merder impressionant! Els papes mentrestant allà estirats... feien una llàstima....
Finalment va passar el pediatre i em va dir que estava bé....ostiiiii, però si jo ho deia des del principi i ningú em fotia cas!! Jo l'únic que volia era anar a dormir que ja eren la 1h de la nit!! Llavors els avis de manlleu em van venir a buscar, però clar, vaig haver de deixar els papes tota la nit i fins demà allà estirats... em feien patir una mica...
Pero vaja, ara ja ha passat tot, al final el metge deia que segurament va ser una intoxicació però que no podien arribar a saber què ho va provocar... i aixi estem. Quan els vaig veure arribar a casa em vaig quedar taaan tranquila i contenta!! Ara els estic cuidant jo, perquè sinó es foten tots solets amb uns merders!

i ja tinc 4 mesos!

que ho veieu lo gran que m'estic fent? Cada dia creixo més, i és que com la lleteta de la mama cap! I que es preparin aquest parell perquè ja sóc molt espavilada... i lo que els hi espera...je,je..

De moment ja m'he volgut emancipar una mica i he decidit anar a dormir a la meva habitació... osti quin canvi! ara si que tinc un llit ample i còmode, perquè em feien estar en un llitet petit que a mi ja m'agobiava una mica, la veritat... ara si que dormo bé i puc donar voltes al llit!
També he aprés a fer pets amb la boca i em passo el dia fent: ptrrrptrrrrr... i em sé treure la pipa i me l'intento tornar a posar, però això és més difícil, per mi que la boca es mou de puestu... m'encanta que em facin saltar o voleiar (fa tope riure!)... aguanto molta estona fent la tortuga, i si m'apreto amb els peus tiro una mica endavant i tot.
I sobretot m'agrada jugar amb les meves joguines, però a vegades ens acabem barallant perquè se'm tiren a sobre, jo les mossego, les xupu, les tiro, i els papes han de venir a posar pau... però que consti que sempre comença la vaca que és la que em provoca...

noooOOOOoooOOOOooo!!!

aixi m'he quedat quan la mama m'ha dit que havia de tornar a treballar!! els papes ja m'ho deien feia dies perquè m'anés fent a la idea però...jo em pensava que era conya!!...oohh, com pot ser? això és molt injust....jo no vull que s'en vagi...com carai està muntat aquest món? eh?
Pobreta, i ella també patia molt ja ho vaig veure, per això el primer dia que va començar i un cop havent paït el sustu inicial ja li vaig dir que no patís, que jo em quedo molt contenta a casa dels avis de Manlleu i que 4 horetes passen molt ràpid... però ella em sembla que encara està trista per haver de deixar-me...

No sé, alguna cosa he de fer perquè els papes puguin deixar treballar i estar per mi, ja buscaré pel Google a veure què trobo...

he anat a la pelu!

ja fa dies que la mama em deia que em portaria a la pelu perquè els cabells ja m'entraven als ulls... i amb el vent uf! no us explico... Doncs hem anat a veure la Montse i m'ha deixat super guapa, ah que si?

Primer m'ha fet asseure sobre la mama i m'ha mullat els cabells i després amb unes tisores pim i pam, les puntes, el serrell,... jo m'ho he anat mirant tot pel mirall sense perdre'm cap detall i una mica a l'expectativa pq no sabia si em faria mal o què això de tallar els cabells... i sobretot per vigilar què em volien fer que entre totes dues em feien por... ja em veia sortint amb rastes o d'algun color...

els amics de l'uni

El dissabte passat vam anar a passar el dia cap a la vall del Llemena, a casa de la Sandra, en Fèlix i l'Helena perquè vam fer un dinar amb la colla de geografus de la universitat de la mama. Tothom em deia moltes coses i estaven per mi perquè vaig ser la novetat del dia... però em temo que això durarà poc...arriba competència....
Perquè resulta que la mama em va explicar que a la panxa de la Sandra hi ha un Jaume i una Mariona que són bessons, i a la panxa de la Silvia un nen que encara no sabem com es dirà... i que tots tres han de sortir a finals d'agost, o sigui que a la pròxima ja seré una veterana!! Però serà molt xulu amb tants amiguets amunt i avall, jo crec que el pròxim dinar ja podem anar directe a un xiqui-park o algu aixins, no?

Sant Jordi i cosinets

Ahir vaig celebrar el meu primer dia de sant jordi. Em van explicar no se què d'una llegenda d'un drac, una princesa i una rosa... vale, ho vaig entendre... però i el llibre?? no surt a la història?? Però tan és, vam estar voltant tot el dia per la plaça i em van comprar contes (que es puguin mossegar, que aquests són els que m'agraden més...vaig demanar si hi havia el d'en Zafon en versió tova però de moment no...tot arribarà...), i el papa em va regalar una rosa super xula. Després vam anar a la inauguració de Quiràlia, la nova empresa dels bessons, i em vaig trobar molts amics.... total, que no vam parar en tot el dia... vaig acabar rebentada però molt contenta!!

I ja fa dies també que us vull presentar als meus cosinets Codina, que ja som una bona colla. Fer una foto amb tots ben posats és una mica complicat perquè quan hi som tots som tremendus, però com que jo m'els estimo molt (ja tinc ganes de correr amb ells amunt i avall) aqui els teniu: al meu costat l'Enric (de 4 anys casi 5), en Biel (de 5 anys), la Carla que està a sobre (d'1 any) i l'Oriol (de 3 anys casi 4). L'Enric i en Biel són germans i la Carla i l'Oriol també. A que estem guapus tots junts?

uei, 3 mesos!

ja tinc tres mesos! ara quan veig nens que acaben de néixer em veig taaan gran... De moment la valoració és molt bona, tot i que tinc uns papes "primerencs" ho fan molt bé. Jo cada vegada estic menys quieta, necessito voltar amunt i avall, mossegar les joguines, i com que soc més gran i tinc més gana a les nits em desperto més... però lo just per no empipar-los gaire, no es poden queixar.
Heu vist el video, com em giro, eh? Aquesta vegada he decidit fer un recull d'algunes frases que els hi he sentit a dir més a aquell parell durant el primer trimestre, perquè us en feu una idea:

- que has fet una caca?...ala, però si t'arriba a l'esquena!... nena, però que t'acabo de canviar!!...(je,je...és divertit veure la cara que posen quan m'han de canviar de dalt a baix...)

- ostia, la pipa estava bullint! no hi he pensat més! (..fins que un dia me la van desintegrar totalment, van haver de llençar el pot de l'aigua i tot, quin desastre, una peste de plàstic cremat...)

- vols dir que aquesta nena no té calor? (home, ja era hora que ho veiéssiu! però si em suen hasta les orelles!)

- Amanda, maca, que encara és de nit, hem de dormir una mica més... (això m'ho diu la mama cada dia a les 9 del mati i amb un sol que entra per la finestra...que no cola!!)

- i ara perquè plores?? ens ho vols explicar?? (si pogués ja ho faria, eh?...però és més diver que ho endevineu...)

- ja no et va bé aquesta roba? com pot ser? (amb això tenen raó...)

apali, fins la pròxima!