tornem a la normalitat

me sembla que ja estem superant la crisis... i tots anem millorant...o si més no dormint una mica més. Els papes estaven una mica desesperats, jo ja ho veia...

En fi, que ja podem tornar jugar una altre vegada amb el gronxador. Per cert, sabeu que m'han instal.lat un xiqui-parc a fora casa?? M'ho van regalar els meus cosinets Biel i Enric, que ells ja són molt grans i ja no ho feien servir... i ara per mi és estupendu!!!!!!!!! M'agrada passar-me estones gronxant-me amunt i avall, amunt i avall,... però tinc un problema, perquè en Fleming quan em veu vé corrents a fer-me petons i jo no em puc escapar!! A la caseta tobogan ja m'hi tiro si m'aguanten, es clar, ui, patina molt i paaaam, de cul a terra. Però a qui li agrada més és als gatets que hi dormen sovint.
També acompanyo als papes a comprar. L'altre dia ja vaig estrenar la cadireta de nena gran del carro, buf! super xulu! perquè a la que es despisten i m'aparquen a prop de les estanteries... jo puc agafar els productes que vull... buenu, la veritat és que em van enganxar xupant una capsa de galetes i em van renyar una mica...

a casa hi ha crisis

I no em refereixo a la crisis econòmica, que els papes diuen que ells sempre hi han estat en crisis econòmica, sinó a una crisis general: jo no dormo i per tant no dorm ningú.
La veritat és que portem un mes una mica descontrolat....però és que jo en tinc molt motius: he començat a la guarderia (que tot i que m'agrada molt són masses emocions de cop!), m'estant sortint dues dents (i això fa bastant mal), he agafat un encostipat dels bons (mocs, tos, mal d'orella, conjuntivitis,...igual que tots els nens del cole, vaia...), els papes també estant fotuts (mal de coll, mal d'ossos,... que els hi encomanat jo, es clar,...). O sigui que estem de quadro. Jo estic de mal humor i no puc dormir a les nits pels mocs i la tos i ells van com zombies tot el dia. Això si que és una familia unida!!!

Aixi puc dir al sr. Zapatero que surt per la tele, que lo de casa si que és una crisis i lo altre són històries, o si més no que vingui i comprovi la desaccelaració que vivim aquests dies... i nits.

matagalls-montserrat

no, els papes no s'han tornat bojos i m'han portat a fer la ruta, no,.... el que l'ha fet ha sigut en Pere, el meu tiet. És super valent!!! Resulta que ha caminat durant 22 hores i ha fet 80 km!!! Uala!! Això és molt, no?? Va ser molt emocionant perquè vam anar a Montserrat a esperar-lo i anava arribant tot de gent molt cansada que s'estiraven per terra, i la gent els aplaudia i cridava ben contenta. Pobret Pere, ell també estava super cansat i deia que li feien mal les cames... però ostres és que venia de molt lluny, eh??? Ara que està acostumat a fer aquestes caminades em podrà venir a veure més sovint, jo el trucaré i ell travessarà el Montseny en un pim-pam i ja serà a casa.
Ah, i el papa es va emocionar i va dir que l'any que vé ell també s'hi apuntaria...a veure si és veritat!

8 mesos en moviment

si, ja tinc 8 mesos, uau!! i no perdo ni un detall del que passa al meu voltant...ui, és que em falten hores al dia per tocar, remenar, mossegar i llançar-ho tot per terra.

Primer de tot us he d'explicar la gran novetat d'aquest mes: m'està sortint la primera dent!! A mi molta il.lusió no em fa, perquè més aviat em fa mal, però sembla que els papes estan ben al.lucinats i em posen el dit a la boca constantment... a veure, jo no hi entenc, però no crec que amb 5 minuts de diferencia la dent m'hagi crescut gaire, no??
I l'altre novetat importantissima per a mi és que ara si que ja gatejo!! (pregunta: gatejar vol dir fer el gat??). La tècnica encara l'estic millorant perquè bàsicament m'arrosego per terra però cada dia ho faig més bé. De fet al cole m'entreno molt perquè veig altres nens que ho fan i així els imito...a més si vull les joguines més xules he de córrer més que els altres... mireu, el video que us passo.

canvi de temps

Diuen que s'està acabant l'estiu i que aquests dies ja comença a fer més fresca...això ho he notat per dues coses:

1.- el papa diu que arriba "el fred" i la mama que arriba "la fred".?¿¿?I ara jo tinc un problema perquè no sé quin ha de ser el meu referent... si ja sé que encara em queda temps per decidir abans no parli, però aquestes coses ja les he d'anar pensant perquè m'hi trobo sovint...ja en parlarem un dia.

2.- em marejen tot el dia posant-me i traient-me roba en funció de si ells tenen més o menys fred... sense comptar amb el meu criteri, ara em posen un jersei, ara m'el treuen, ara pantalons llargs, ara pantalons curts,...no sabeu pas lo pesats que són!

En fi, però estic contenta perquè aquests dies he pogut estrenar la motxilla d'anar a fer excursions!! Vale, ja sé que les caminades les fan ells i jo m'ho miro ben panxa, però què voleu, jo mentres pugui tirar aixi penjada a l'esquena, millor que millor. Doncs avui hem quedat amb la Lola, la Iun i els seus papes per anar fer una caminadeta... ah que semblem les tres reines d'orient? Només ens falten els camells....

quin dimoniet!

Sense comentaris...

els primers dies a l'escola (1)

eiii, que xulu això de l'escola!!! ui, us he d'explicar moltes coses...

El meu cole es diu COLORS i jo em sembla que vaig a la classe dels PEIXOS...je,je...sóc un peixet...glu,glu,... això ho sé perquè hi ha tot de peixos de colors penjats del sostre, fan molt riure!
Ara començo a entendre com funciona: jo em quedo a la classe amb els altres nens i la profe, i mentrestant la mama va entrant i sortint a saludar-me i a jugar una estona amb mi. Aquests dies som molt poquets pero m'han dit que serem més....que guai! I lo que més m'agrada és que no ens ensenyen a sumar i restar, no, això em feia molta mandra, sinó que podem jugar tota l'estona amb totes les joguines!!!!!!!! Quina passada!!!! Jo ja les he provat totes!!!

I desde la classe puc veure els nens més grans com juguen al pati.... tinc unes ganes de caminar i poder sortir amb ells!!! Per això començo a fer amics i als nens que passen els hi ric.... mai se sap quan pots necessitar ajuda d'un nen de la classe dels grans... Ah, i també veig la Patunikos al pati, quina enveja!!

Els papes diuen que estan super orgullosos de mi, que em porto molt bé i sóc molt simpàtica amb tothom..... i doncs què es pensàven?? Si ells es poguessin passar tot el mati jugant i dormint, no estarien contents?? Doncs això!