14 mesos! Arriba el bon temps

aaaiiii que bé!! ja comença a fer més solet i podem fer coses per fora... ja era hora, ostres quin hivern més llarg, no?? Almenys ara ja no em posen com una astronauta per sortir de casa, que ja és molt!
Ara que ja tinc 14 mesos lo de caminar ja ho tinc superadíssim i em dedico a investigar què és el que puc fer així dreta. És impressionant la de coses que estic innovant: picar de peus, ballar fent voltes amb els braços enlaire, correr, ajupir-me mantenint l'equilibri, pujar sobre els peus del papa o la mama, escalar i després baixar dels puestus sempre sentint a aquell parell que criden "de cul! Amanda, has de baixar de cul! no et tiris de cap que et faràs mal!!"..buf, estem tot el dia igual.
Aquests dies a fora casa si està super bé, està tot verd, veig les vaques, persegueixo els gats, m'escapo de les llepades d'en Fleming, i puc jugar a pilota amb el papa!! M'ha ensenyat a fer uns xuuuuts!!
Però lo xulu, xulu, ja us ho diré: jugar amb la sorra i les pedres. Tirar-ho enlaaaaaaire!!! je,je... fa riure perquè em queda sorra per tot arreu, fins i tot als bolquers...aquells no saben pas com m'ho faig!
mmmm, acabo el dia esgotada...

els meus hobbies

ara ja sóc més autònoma i puc decidir què faig i com ho faig en cada moment... si més no fins que no em renyen... però hi ha coses que no em poden fer canviar de cap manera:

1.- Menjar xocolata: em torna boja! buenu, en general tot el menjar m'agrada molt, però la xocolata esta tope bona...amb la mama, fem un "manu-manu" i som capaces de no deixar rè de rè.

2.- Mirar contes: sobretot d'animals de la granja (perquè ja em sé tots els sorolls i puc fardar). Tot i que el que em motiva més és tirar-los tots a terra abans d'escollir el que vull mirar. Ui, tenen una feinada recollint.....

3.- Estar de cap per avall: i que em facin voleiar, que m'aixequin, que em facin pessigooooolles,...

4.- (Des)endreçar roba: i emprovar-me coses!!. Sóc molt presumida i disfruto mirant-me al mirall a veure com em queda la roba després de treure-la de l'armari i fer pilons a terra. Així puc escollir millor.

5.- Llepar el terra: QUAN ESTIC EMPRENYADA!!! com que sé que s'enfaden, ho faig expressament quan no em deixen fer el que vull. Estan desesperats..je,je..

13 mesos i de carnestoltes!

Començo els 13 mesos caminant a tot drap i disfrutant d'una nova etapa en vertical. A més he crescut, m'he fet més alta i arribo a tot arreu....és genial!! A la meva classe ja gairebé caminem tots, així en plan borratxos, això si, ara caic jo, ara caus tu, però ens espavilem solets.
Ah, i aquesta setmana al cole hem celebrat el carnestoltes!! ui, quin xou que feiem! El dilluns tots amb un barret al cap, el dimarts tots amb pijama!! alaaaaa...., i el divendres tot el cole erem una tribu d'indis! Amb pluma al cap i tot!... i els papes que pesats!! que només em feien que fotos i jo no volia...buf...
I que no es va acabar aqui la cosa, no,...el cap de setmana m'entaforen dins una disfressa de ratolí que em va fer l'àvia Fina i cap al Carnaval de Terra Endins de Torelló! Reconec que feia mooolta patxoca i tothom em mirava, potser perquè veien un ratolinet decidit que passava caminant entre les cames de la gent i perseguia a les comparses. Osti, és que era molt xulu!! Hi havia unes carrosses enooormes i tot de gent disfressada ballant..... jo l'any vinent també vull una carrossa!!!

que vinc!!

eiiiii, mireu-me!! ja camino tota soleta!!!

ja portava moltes setmanes entrenant-me, però fa uns dies ja em vaig decidir a provar fer uns passos: del sofà al papa, de la cadira a la mama, del moble de la tele al puf,... i com que anava veient que cada vegada m'aguantava més vaig decidir començar a caminar agafant-me només amb una mà...xino-xano, xino-xano,.... fins que tatxan!! m'he decidit a caminar de veritat. De tant en tant encara caic, perquè m'emociono molt i començo a anar cada vegada més ràpid, més ràpid i ja no controlo... però estic aprenent que si vaig més a poc a poc arribo a tot arreu on em proposo.
La direcció on vull anar la tinc molt clara i ja se fer giros i tot! Em paro, penso com continuar, giro, o m'ajupo a collir alguna cosa, i amb el cap ben alt continuo el meu camí.

uala! a'ha obert un món nou per mi!! arribo a mooooolts més llocs!! ara si que aquell parell van de bòlit!

ja m'espavilo!

si, ja sé que el video està del revés... però des de que s'em va espatllar l'ordinador no puc girar els videos... per tant gireu el cap que tampoc costa tant!

un cicló? un huracà?

noooo, sóc jo que m'ho enduc tot amunt i avall! Vale que ha fet molt vent aquests dies i ha volat tot...però ha quedat igual que la meva habitació, o el menjador, o qualsevol part de la casa o d'on sigui: joguines, contes, roba, globus, ninus, pots,... en tinc per tot arreu! I per més que els papes s'entestin a endreçar les coses a mi ja m'està bé tot tirat, quina mania....

Doncs si, en general estic molt ocupada portant coses d'aqui cap allà, i només m'estic mitja hora asseguda quan em posen els meus videos del Baby Einstein que com que ja m'els sé de memòria ja faig els sorolls i els moviments d'abans que ho facin...és boníssim: quan el lleó crida, quan surt la vaca, quan el gosset li roba el pal a l'ànec,... quins grans actors!

Però quan s'acaba ja m'en vaig corrent a veure si em puc escapar cap a fora, i clar a vegades no tenen més remei que portar-me al parc a enfilar-me pels columpios. El que m'agrada més és el tobogan, tan baixar com pujar, perquè això d'escalar pels puestos em motiva bastant, siguin calaixeres o sofas.
Diuen que sóc una mica hiperactiva perquè no puc estar-me quieta i ells acaben destrossats, jo ja ho veig, però és que sóc molt curiosa i ho he d'anar a mirar i tocar tot.

Però ara com que ja sóc gran els hi vaig dir que no calia que m'ajudessin a escriure que m'espivalaria jo soleta i es van posar molt contents i em van regalar un "ordinador dels d'abans"! Moooolt xulu! Fa soroll i jo escric: "pa-pa", "ma-ma", "ne-na",... el que no tinc clar és on he d'enxufar l'USB??

ja tinc un any!!

ei, que ja sóc molt gran!!! he fet un any!!! un, un, un,....fins i tot ho sé dir amb el dit...però només quan em vé de gust. Aquests dies quan miro les primeres fotos de quan vaig començar el bloc al.lucino de lo petita que era....i amb aquella mata de pel moreno! Si, perquè he canviat molt, però continuo sent l'Amanda petita, la més guapa de la Vall.
Ara feia dies que no podia actualitzar el bloc, perquè ja sabeu que vaig estar malaltona i em sembla que li vaig encomanar el rotavirus a l'ordinador... per sort no es va posar a vomitar com jo, però li va agafar febre i ja no s'engega.
Primer de tot doncs, us vull explicar que un cop fora de l'hospital ja vaig estar molt bé. Vaig poder veure els reis! que venin en dromedaris!! ostres quins bitxus tan grossos! Els vam esperar al carrer, amb tot de nens amb fanalets, i jo els hi deia adéu amb la mà... fins i tot vaig saludar ben emocionada al camionet de la neteja que venia al darrera...que després ja em van dir que allò no hi tenia res a veure...però per si de cas els de la brigada em volien deixar regals...jo no vaig perdre l'oportunitat. Total, que l'endemà al mati vaig tenir sorpresa doble: un munt de regals que em van deixar els reis (m'encanta desembolicar) i una bona nevada! O sigui que vam jugar amb els papes i després em van vestir com una astronauta per anar a passejar per la neu...quina cosa tu, va quedar tot super blanc!
I ara de ressaca de festa d'aniversari, perquè els papes s'ho van currar molt i em van muntar tot el cap de setmana de festorra... el millor regal que em podien fer amb lo que m'agrada a mi que hi hagi ambientillo. Dissabte ho vam celebrar amb molts amics i diumenge amb la familia.... em va agradar molt! ... com que jo era l'estrella (i jo no sóc pas xula, no). Vaig bufar l'espelma...aixi bbbfffff... i acte seguit vaig engrapar un bon tros de pastís cap a la boca...era taaaaan booooo!
I no es va acabar aqui, perquè dilluns a l'escola també em van fer una corona i vaig ser la reina per un dia... la veritat és que porto uns dies molt emocionants.
Això vol dir que m'estic fent molt gran i espavilada..... i estic a punt, a punt de caminar soleta! Ara ja faig uns quants passos des del sofà fins als papes...però no m'atreveixo massa més... tot arribarà!