que vinc!!

eiiiii, mireu-me!! ja camino tota soleta!!!

ja portava moltes setmanes entrenant-me, però fa uns dies ja em vaig decidir a provar fer uns passos: del sofà al papa, de la cadira a la mama, del moble de la tele al puf,... i com que anava veient que cada vegada m'aguantava més vaig decidir començar a caminar agafant-me només amb una mà...xino-xano, xino-xano,.... fins que tatxan!! m'he decidit a caminar de veritat. De tant en tant encara caic, perquè m'emociono molt i començo a anar cada vegada més ràpid, més ràpid i ja no controlo... però estic aprenent que si vaig més a poc a poc arribo a tot arreu on em proposo.
La direcció on vull anar la tinc molt clara i ja se fer giros i tot! Em paro, penso com continuar, giro, o m'ajupo a collir alguna cosa, i amb el cap ben alt continuo el meu camí.

uala! a'ha obert un món nou per mi!! arribo a mooooolts més llocs!! ara si que aquell parell van de bòlit!

ja m'espavilo!

si, ja sé que el video està del revés... però des de que s'em va espatllar l'ordinador no puc girar els videos... per tant gireu el cap que tampoc costa tant!

un cicló? un huracà?

noooo, sóc jo que m'ho enduc tot amunt i avall! Vale que ha fet molt vent aquests dies i ha volat tot...però ha quedat igual que la meva habitació, o el menjador, o qualsevol part de la casa o d'on sigui: joguines, contes, roba, globus, ninus, pots,... en tinc per tot arreu! I per més que els papes s'entestin a endreçar les coses a mi ja m'està bé tot tirat, quina mania....

Doncs si, en general estic molt ocupada portant coses d'aqui cap allà, i només m'estic mitja hora asseguda quan em posen els meus videos del Baby Einstein que com que ja m'els sé de memòria ja faig els sorolls i els moviments d'abans que ho facin...és boníssim: quan el lleó crida, quan surt la vaca, quan el gosset li roba el pal a l'ànec,... quins grans actors!

Però quan s'acaba ja m'en vaig corrent a veure si em puc escapar cap a fora, i clar a vegades no tenen més remei que portar-me al parc a enfilar-me pels columpios. El que m'agrada més és el tobogan, tan baixar com pujar, perquè això d'escalar pels puestos em motiva bastant, siguin calaixeres o sofas.
Diuen que sóc una mica hiperactiva perquè no puc estar-me quieta i ells acaben destrossats, jo ja ho veig, però és que sóc molt curiosa i ho he d'anar a mirar i tocar tot.

Però ara com que ja sóc gran els hi vaig dir que no calia que m'ajudessin a escriure que m'espivalaria jo soleta i es van posar molt contents i em van regalar un "ordinador dels d'abans"! Moooolt xulu! Fa soroll i jo escric: "pa-pa", "ma-ma", "ne-na",... el que no tinc clar és on he d'enxufar l'USB??

ja tinc un any!!

ei, que ja sóc molt gran!!! he fet un any!!! un, un, un,....fins i tot ho sé dir amb el dit...però només quan em vé de gust. Aquests dies quan miro les primeres fotos de quan vaig començar el bloc al.lucino de lo petita que era....i amb aquella mata de pel moreno! Si, perquè he canviat molt, però continuo sent l'Amanda petita, la més guapa de la Vall.
Ara feia dies que no podia actualitzar el bloc, perquè ja sabeu que vaig estar malaltona i em sembla que li vaig encomanar el rotavirus a l'ordinador... per sort no es va posar a vomitar com jo, però li va agafar febre i ja no s'engega.
Primer de tot doncs, us vull explicar que un cop fora de l'hospital ja vaig estar molt bé. Vaig poder veure els reis! que venin en dromedaris!! ostres quins bitxus tan grossos! Els vam esperar al carrer, amb tot de nens amb fanalets, i jo els hi deia adéu amb la mà... fins i tot vaig saludar ben emocionada al camionet de la neteja que venia al darrera...que després ja em van dir que allò no hi tenia res a veure...però per si de cas els de la brigada em volien deixar regals...jo no vaig perdre l'oportunitat. Total, que l'endemà al mati vaig tenir sorpresa doble: un munt de regals que em van deixar els reis (m'encanta desembolicar) i una bona nevada! O sigui que vam jugar amb els papes i després em van vestir com una astronauta per anar a passejar per la neu...quina cosa tu, va quedar tot super blanc!
I ara de ressaca de festa d'aniversari, perquè els papes s'ho van currar molt i em van muntar tot el cap de setmana de festorra... el millor regal que em podien fer amb lo que m'agrada a mi que hi hagi ambientillo. Dissabte ho vam celebrar amb molts amics i diumenge amb la familia.... em va agradar molt! ... com que jo era l'estrella (i jo no sóc pas xula, no). Vaig bufar l'espelma...aixi bbbfffff... i acte seguit vaig engrapar un bon tros de pastís cap a la boca...era taaaaan booooo!
I no es va acabar aqui, perquè dilluns a l'escola també em van fer una corona i vaig ser la reina per un dia... la veritat és que porto uns dies molt emocionants.
Això vol dir que m'estic fent molt gran i espavilada..... i estic a punt, a punt de caminar soleta! Ara ja faig uns quants passos des del sofà fins als papes...però no m'atreveixo massa més... tot arribarà!

Un rotavirus per acabar l'any!

El dia de nadal i sant esteve van ser molt xulus: el tió de casa els avis de santa coloma i de manlleu, em va cagar moltes coses!! Però sobretot un cotxe i una bicicleta....ara si que vaig ràpid!! passadís amunt i avall, fiuuuuu,...
El problema va venir l'endemà que em vaig començar a trobar malament, vomitava, tenia febre,.... no s'havia què em passava però no tenia forces per fer res...i al final els papes em van portar a urgències a l'hospital perquè em curessin. Em van mirar de dalt a baix, em van punxar de tot arreu (jo estava desesperada...) i al final em van dir que estava deshidratada, que m'havia agafat un rotavirus, i que m'havia de quedar allà uns dies. Per entendren's, un rotavirus, és un virus molt malparit que es posa a la panxa i que no marxa durant uns dies, i com que és molt dolent i no se'l poden carregar, s'ha d'esperar que marxi tot sol... buf!!! O sigui que enlloc d'anar de vacances al Delta de l'Ebre com m'havien explicat els papes, ens vam instal.lar 4 dies a l'hospital... i clar, no és el mateix... Jo ara ja estic més bé, però aquests dies he estat ben fotuda!! I mira que en són de llargs els dies a l'hospital...hem passat les estones com hem pogut: passejant pel passadís a veure el pare Noel que hi havia, jugant a que el punxavem amb una xeringa per curar-lo, picant un caga-tió, tocant l'arbre de nadal, fent amics amb altres nens i nenes, cridant cada vegada que entrava un metge, infermera, o algu amb bata blanca, menjant iogurts, intentant treure'm el suero del braç,... si fins i tot vam celebrar el cap d'any amb cava i turrons!!
He acabat l'any malament però l'he començat molt bé, recuperant-me, tornant a casa i jugant amb les joguines del cagatió.

és nadal i ja tinc 11 mesos!

Ja tinc 11 mesos i tinc una cosa claríssima: que NO! NO! i NO!

A tot el que em diuen dic que NO, ho dic amb paraula, amb el cap i amb tot el cos...que a vegades casi caic i tot...Ara si que aquell parell ja no em controlen...i encara no m'he decidit a caminar definitivament...ja veuran, ja...
També hem començat el que ells diuen "aprenentatge de menjar jo soleta a trossets"...però que en el fons jo definiria com "em deixen fer un piló de guarrades amb el menjar i m'ho passo pipa".
He de començar a pensar com celebraré el meu primer any...que això és molt important...però de moment em centro amb el que toca: el tió i els reis....quins nervis!!! em portaran regals???


I vull aprofitar per dir-vos que jo i els papes (si, aquest parell que ja no pinten res des de que jo sóc aqui)...

Us desitgem unes bones festes i un bon any nou!!!!!

la carta als reis!

aquests dies estic ben nerviosa... no sé pas què passa al meu voltant, però per mi que s'en prepara una de grossa...tothom fa coses extranyes....
A casa tenim un arbre de nadal!! Reconec que és una cosa que m'apassiona: un arbre amb llums, cintes brillants,....o, i a l'escola també en tenim! De totes les coses noves que he vist, crec que això és el millor i puc mirar-me'l mooooolta estona....
Buenu, i encara més fort: els tions!!! Uns troncs màgics que expliquen que caguen joguines!! Verge santa, no m'ho puc imaginar... però el divendres a l'escola em sembla que ho farem... ja us explicaré...
Però lo d'avui ja ha sigut espectacular: a l'escola hi havien els reis!!. Això ja m'ho havien dit, que resulta que són tres reis mags que si et portes bé tot l'any et porten regals, i que a més els hi pots demanar exactament què vols amb una carta. Doncs avui entro al cole i eren allà! asseguts a l'entrada!! Que fort! Tot de nens i pares mirant i fent fotos, i a mi que m'agafen i de cop m'asseuen a la falda del patge. Podeu imaginar els ulls d'al·lucinada que he posat, però me l'he mirat de dalt a baix, he vist que semblava bon tio, i li he donat la carta.
De debó que no acabo d'entendre gran cosa, però m'agrada tot aquesta acció al meu voltant...m'emociono constanment.
Això si, el que tinc clar és que vull que la carta als reis els hi arribi bé, sobretot aquest any, que com que no tenen comparativa amb altres anys meus, puc assegurar que he sigut molt bona nena, doncs he decidit que els hi passaré la carta per missatge al mòbil, que segur que els hi arriba abans.