Anem tots cap al zoo!

Ho haveu vist? Si, esteu dins el meu bloc encara que no ho sembli: ja feia dies que volia canviar-lo però com que els papes sempre m’empipen no trobava mai temps. És que l’altre disseny ja el tenia una mica avorrit, i aquest m’agrada moooolt més!!!

Doncs pel pont de l’1 de maig vam anar un parell de dies a Barcelona....a veure el cul de la mona! Vam anar a passar un dia al ZOO. Els dies abans ja m’imaginava alguna cosa, perquè els papes només feien que ensenyar-me contes d’animals, però no dels animals que jo conec de la granja, no, d’animals grossos i salvatges, com el lleó, la girafa,... Quines besties tan grosses!! I en directe no us ho podeu pas imaginar. I aixins els dies abans jo ja m’entrenava a fer el mico (a-a-a-a), l’elefant (buuuuuuuu! aixecant el braç) o el lleó (aaagghhhhrrggg! amb les mans enlaire).

Ui, vaig veure tantes coses i vaig córrer tant i tant...i també em vaig enfadar una mica perquè no em deixaven entrar a tocar els animals...jo només els volia acariciar. Però va estar molt bé i ja tinc ganes de tornar-hi. La llista per ordre del que em va agradar més va ser:

• cotxes elèctrics que portava la gent
• trenet que feia la volta
• el parc infantil amb gronxadors
• poder enfilar-me a les tanques dels animals
• trobar-me tot de cosinets: primer en Jan amb els seus papes i després en Biel i l’Enric.
• trepitjar les basses i el fang
• perseguir els pavos reals
• i després els animals.

15 mesos! textures i manualitats

A l'escola cada vegada fem coses més difícils! Diuen que som grans i em d'aprendre molt... i m'agrada sobretot per poder remenar tot de coses diferents. Aquesta setmana vam celebrar Sant Jordi tal com toca, amb titelles, plantada de floretes al pati i superxocolatada desfeta..mmm...i com a regal pels papes els dies abans vam estar treballant de manera secreta fent un taller de manualitats, una rosa amb la nostra mà pintada! Ui,ui, quan els hi vaig donar ben orgullosa es van emocionar molt, tot i que jo penso que alguna cosa devien sospitar perquè un dia vaig arribar tota pintada de verd i l'altre amb les mans ben vermelles... però quan em demanàven què hava fet, jo em feia la loca, je,je...un secret, és un secret.
I com que estaven molt contents vam anar a la plaça a comprar un conte. Em van dir que triés el que vulgués d'un cabàs que hi havia. Ho vaig tenir clarissim: el de l'ambulància. I resulta que després no m'el deixaven quedar perquè ja el tenia... i què??? jo el tornava a voler!!! Després d'una lluita, quatre xiscles i una estirada per terra vaig decidir triar el del cotxe, que també pitava i molava bastant.
I parlant de roses: que veieu lo rosseta que m'estic tornant?? Quan miro les fotos de quan era petita ni em reconec, quin cabell taaan negre! No sé, jo em trobo guapa de qualsevol color, a més igual se m'acaben tornant liles com a la mama??

Semana Santa II: Vacances a O Chardinet!

Després de disfrutar de la mona...vam fer la bossa i vam marxar de vacances!!! Em van lligar a la cadireta i cap al Pirineu d'Osca, a casa d'en Marti i la Joaina, perquè els meus papes són amics dels seus papes i els vam anar a veure a la casa rural que tenen. Una casa mooolt maca i moooolt gran, je,je, jugavem a atrapar i a correr per tot arreu fins que ens renyaven una mica o jo quèia per terra i em feia mal i plorava una estona. La casa es diu o chardinet i està en un poblet super petit, a Charo, molt a prop d'un poble que és com un castell que es diu Ainsa.
L'única cosa dolenta d'aquests dies va ser el temps... va ploure gairebé tots els dies!!! quin rollo!!! jo estava histèrica de tan de cotxe i interiors...jo el que volia era correr! Si fins i tot em vaig endur les ulleres de sol...i resulta que el que vam trobar va ser pluja i neu....bfffff..... A més estava ple de papes amb nens i nenes que els hi passava el mateix, que no sabien què fer. Doncs jo vaig pensar que una solució en casos d'emergencia com aquests (families amb nens de vacances i amb pluja) seria adequar els pavellons municipals amb joguines, inflables i monitors que ens entretinguessin, i perquè no es queixessin els papes també una bar per ells, tots allà dins. No entenc com no se li ha acudit mai a ningú...quan sàpiga parlar els hi explicaré als que manen als pobles.
Però vaja, que no em queixo perquè m'ho vaig passar molt bé i vam fer coses que em van agradar molt com visitar l'Ecomuseu d'Ainsa on hi ha un refugi de mussols i aligues i ocellots d'aquests que estaven malaltons i els curaven. Verge santa quin mussol tan gros que vaig veure!! No podia parar de cridar-lo: "uu,uu,uu..." Em vaig quedar alucinada! O també vam anar a veure titelles!! Un espectacle xulissim dels Titiriteros de Binèfar al festival de titelles d'Abizanda. Vam riure moooolt, tan jo com els papes. Buenu, jo reia, cantava, ballava, i m'emocionava amb tot el que passava...tan que hasta vaig caure sobre un papa i una nena. I al final també va sortir el sol i vam poder anar d'excursió cap al parc natural d'Ordesa, mentres ells es cansaven, jo disfrutava del paisatge dins la motxilla, això és genial!

Setmana Santa I: La Mona!

Les vacances de setmana santa van començar molt bé: amb una mona de xocolata! Ja m'ho deien ja, que em podia preparar, però no m'imaginava pas un pastís tan bo! Estic molt contenta perquè resulta que tinc uns padrins super bons cuiners i s'ho van currar mooolt i mooolt! En Xarli i la Laura van fer el pastís i l'Esther els ous de xocolata...ah, i em van dir que l'any que vé em deixarien ajudar-los a preparar-ho!!! Això si que serà divertit!

Ara, quan vaig veure que venien amb el pastís d'entrada vaig pensar que ja devia fer dos anys i vaig començar a bufar per si de cas, però llavors ja vaig veure que no hi havia espelmes i que anava d'un altre rollo tot plegat. Je,je, només cal que mireu com em vaig queda plena de xocolata, al final no sabien si jo era l'Amanda o un ou de xocolata.

Ja tinc responsabilitats!

A casa diuen que tothom ha de col.laborar a fer coses i que podia triar de què m'encarrego jo.
M'ho vaig pensar una estona i ho vaig tenir clar: a partir d'ara seré la responsable de donar el menjar als gatets i a en Fle.

14 mesos! Arriba el bon temps

aaaiiii que bé!! ja comença a fer més solet i podem fer coses per fora... ja era hora, ostres quin hivern més llarg, no?? Almenys ara ja no em posen com una astronauta per sortir de casa, que ja és molt!
Ara que ja tinc 14 mesos lo de caminar ja ho tinc superadíssim i em dedico a investigar què és el que puc fer així dreta. És impressionant la de coses que estic innovant: picar de peus, ballar fent voltes amb els braços enlaire, correr, ajupir-me mantenint l'equilibri, pujar sobre els peus del papa o la mama, escalar i després baixar dels puestus sempre sentint a aquell parell que criden "de cul! Amanda, has de baixar de cul! no et tiris de cap que et faràs mal!!"..buf, estem tot el dia igual.
Aquests dies a fora casa si està super bé, està tot verd, veig les vaques, persegueixo els gats, m'escapo de les llepades d'en Fleming, i puc jugar a pilota amb el papa!! M'ha ensenyat a fer uns xuuuuts!!
Però lo xulu, xulu, ja us ho diré: jugar amb la sorra i les pedres. Tirar-ho enlaaaaaaire!!! je,je... fa riure perquè em queda sorra per tot arreu, fins i tot als bolquers...aquells no saben pas com m'ho faig!
mmmm, acabo el dia esgotada...

els meus hobbies

ara ja sóc més autònoma i puc decidir què faig i com ho faig en cada moment... si més no fins que no em renyen... però hi ha coses que no em poden fer canviar de cap manera:

1.- Menjar xocolata: em torna boja! buenu, en general tot el menjar m'agrada molt, però la xocolata esta tope bona...amb la mama, fem un "manu-manu" i som capaces de no deixar rè de rè.

2.- Mirar contes: sobretot d'animals de la granja (perquè ja em sé tots els sorolls i puc fardar). Tot i que el que em motiva més és tirar-los tots a terra abans d'escollir el que vull mirar. Ui, tenen una feinada recollint.....

3.- Estar de cap per avall: i que em facin voleiar, que m'aixequin, que em facin pessigooooolles,...

4.- (Des)endreçar roba: i emprovar-me coses!!. Sóc molt presumida i disfruto mirant-me al mirall a veure com em queda la roba després de treure-la de l'armari i fer pilons a terra. Així puc escollir millor.

5.- Llepar el terra: QUAN ESTIC EMPRENYADA!!! com que sé que s'enfaden, ho faig expressament quan no em deixen fer el que vull. Estan desesperats..je,je..