ui, ui, ui, lo que us he d'explicar aquesta vegada!! quina moguda que hi ha hagut a casa!!
tot va començar diumenge a la tarda, quan vaig veure aquell parell corrent amunt i avall per anar al lavabo, em feien gràcia i tot, però feien una cara... jo m'ho mirava sense entendre gaire res, fins que van trucar als avis de Manlleu que vinguessin a jugar amb mi perquè ells no es trobaven bé... aqui ja vaig pensar que algu passava...i clar per solidaritzar-me amb ells jo també plorava, per si de cas... Arriben els avis i decideixen trucar al metge perquè la veritat és que els papes estaven força fotuts i feien uns sorolls molt rarus al lavabo... total, que el metge va dir que segurament es tractava d'una intoxicació amb algun menjar i que ens enviava una ambulancia per venir a buscar els papes. Osti tu, què coi devien menjar?? I què és una ambulancia??
Al cap d'una estona arriben dos senyors amb un cotxe molt gros i llumetes a dalt, entren a casa a veure els papes i sento que diuen: "Teniu una nena lactant? Doncs també ens l'haurem d'endur a l'hospital per si de cas" Jo??? Però si estic fresca com una rosa!!
I ale, tots tres cap a dins el cotxe amb llums. Reconec que això va ser divertit, em van estirar a la camilla i veia coses tope noves... i de tan en tan em mirava els papes que feien molt mala cara, pobrets!
Arribem a l'hospital i ens posen a tots tres en una habitació, a mi em van posar un llitet allà mig d'ells... i quan vaig veure que els hi començaven a enxufar agulles i liquids...una mica més i marxo corrents pensant que venien per mi... però no, per sort van veure que em trobava bé, però que havia de venir el pediatre a veurem.
Uf, un quadru tot plegat! Jo intentava donar ànims i ara li reia a un i ara li reia a l'altre... però en el fons pensava que quins piltrafilles de papes que tinc....coi que només mengin llet com jo, que ja en tinc prou!
Vam estar molta estona allà i jo jugava amb les infermeres, fins que em vaig començar a agobiar i vaig començar a xisclar que em devien sentir des de l'última planta... però què voleu, jo ja feia hores que tenia ganes de dormir i allà hi havia un merder impressionant! Els papes mentrestant allà estirats... feien una llàstima....
Finalment va passar el pediatre i em va dir que estava bé....ostiiiii, però si jo ho deia des del principi i ningú em fotia cas!! Jo l'únic que volia era anar a dormir que ja eren la 1h de la nit!! Llavors els avis de manlleu em van venir a buscar, però clar, vaig haver de deixar els papes tota la nit i fins demà allà estirats... em feien patir una mica...
Pero vaja, ara ja ha passat tot, al final el metge deia que segurament va ser una intoxicació però que no podien arribar a saber què ho va provocar... i aixi estem. Quan els vaig veure arribar a casa em vaig quedar taaan tranquila i contenta!! Ara els estic cuidant jo, perquè sinó es foten tots solets amb uns merders!
Diuen que he nascut en època de sequera... potser si, però el cas és que fa més d'un mes que no para de ploure. Si, els papes ja m'han explicat que és bo que plogui, perquè sinó aquest estiu m'haurien de banyar amb coca-cola, però també és un rollo perquè no podem sortir a passejar per fora, a jugar amb en fleming i els gatets, anar a la platja el cap de setmana, fer excursions,... Per tant ens passem moltes estones a casa, i aquell parell m'han d'entretenir d'alguna manera, per exemple mirant la nena i la mama que estan a dins l'armari de l'habitació que són iguales que nosaltres (és un armari màgic!!) o cantant cançons amb la guitarra del papa, que això m'agrada molt.
tisores pim i pam, les puntes, el serrell,... jo m'ho he anat mirant tot pel mirall sense perdre'm cap detall i una mica a l'expectativa pq no sabia si em faria mal o què això de tallar els cabells... i sobretot per vigilar què em volien fer que entre totes dues em feien por... ja em veia sortint amb rastes o d'algun color...
