els amics de l'uni

El dissabte passat vam anar a passar el dia cap a la vall del Llemena, a casa de la Sandra, en Fèlix i l'Helena perquè vam fer un dinar amb la colla de geografus de la universitat de la mama. Tothom em deia moltes coses i estaven per mi perquè vaig ser la novetat del dia... però em temo que això durarà poc...arriba competència....
Perquè resulta que la mama em va explicar que a la panxa de la Sandra hi ha un Jaume i una Mariona que són bessons, i a la panxa de la Silvia un nen que encara no sabem com es dirà... i que tots tres han de sortir a finals d'agost, o sigui que a la pròxima ja seré una veterana!! Però serà molt xulu amb tants amiguets amunt i avall, jo crec que el pròxim dinar ja podem anar directe a un xiqui-park o algu aixins, no?

Sant Jordi i cosinets

Ahir vaig celebrar el meu primer dia de sant jordi. Em van explicar no se què d'una llegenda d'un drac, una princesa i una rosa... vale, ho vaig entendre... però i el llibre?? no surt a la història?? Però tan és, vam estar voltant tot el dia per la plaça i em van comprar contes (que es puguin mossegar, que aquests són els que m'agraden més...vaig demanar si hi havia el d'en Zafon en versió tova però de moment no...tot arribarà...), i el papa em va regalar una rosa super xula. Després vam anar a la inauguració de Quiràlia, la nova empresa dels bessons, i em vaig trobar molts amics.... total, que no vam parar en tot el dia... vaig acabar rebentada però molt contenta!!

I ja fa dies també que us vull presentar als meus cosinets Codina, que ja som una bona colla. Fer una foto amb tots ben posats és una mica complicat perquè quan hi som tots som tremendus, però com que jo m'els estimo molt (ja tinc ganes de correr amb ells amunt i avall) aqui els teniu: al meu costat l'Enric (de 4 anys casi 5), en Biel (de 5 anys), la Carla que està a sobre (d'1 any) i l'Oriol (de 3 anys casi 4). L'Enric i en Biel són germans i la Carla i l'Oriol també. A que estem guapus tots junts?

uei, 3 mesos!

ja tinc tres mesos! ara quan veig nens que acaben de néixer em veig taaan gran... De moment la valoració és molt bona, tot i que tinc uns papes "primerencs" ho fan molt bé. Jo cada vegada estic menys quieta, necessito voltar amunt i avall, mossegar les joguines, i com que soc més gran i tinc més gana a les nits em desperto més... però lo just per no empipar-los gaire, no es poden queixar.
Heu vist el video, com em giro, eh? Aquesta vegada he decidit fer un recull d'algunes frases que els hi he sentit a dir més a aquell parell durant el primer trimestre, perquè us en feu una idea:

- que has fet una caca?...ala, però si t'arriba a l'esquena!... nena, però que t'acabo de canviar!!...(je,je...és divertit veure la cara que posen quan m'han de canviar de dalt a baix...)

- ostia, la pipa estava bullint! no hi he pensat més! (..fins que un dia me la van desintegrar totalment, van haver de llençar el pot de l'aigua i tot, quin desastre, una peste de plàstic cremat...)

- vols dir que aquesta nena no té calor? (home, ja era hora que ho veiéssiu! però si em suen hasta les orelles!)

- Amanda, maca, que encara és de nit, hem de dormir una mica més... (això m'ho diu la mama cada dia a les 9 del mati i amb un sol que entra per la finestra...que no cola!!)

- i ara perquè plores?? ens ho vols explicar?? (si pogués ja ho faria, eh?...però és més diver que ho endevineu...)

- ja no et va bé aquesta roba? com pot ser? (amb això tenen raó...)

apali, fins la pròxima!

A qui m'assemblo?

Des de que he sortit només faig que sentir que si sóc com el papa o com la mama... i a vegades la gent ho discuteix molt... jo no sé, suposo que m'assemblo a tots dos, no? El cabell despista una mica, però almenys això em dóna la meva pròpia personalitat.
Vosaltres què en penseu, a qui m'assemblut més?