9 mesos i no paro!

Si ja em desplaçava per terra (ara ja gatejo com una boja i no m'atrapen i els persegueixo per tota la casa)...ara he descobert la posició vertical. Uau! poso un peu, després l'altre, després l'altre un altre cop...i camino!!!!!!!!!! Vale, amb molta ajuda, ho reconec...però estic super orgullosa de mi mateixa!! Tan sols m'agafin pels braços jo ja corro. És que al cole veig tots aquells nens que fan tantes coses i jo em passo el dia mirant com ho fan per repetir-ho.
Ui, doncs he fet 9 mesos...i ho hem anat a celebrar i com que ja començo a ser una nena una mica gran, ara ja em puc asseure amb els papes a la taula tot i que encara no em deixen triar la carta.
A més sóc molt llesta i ja sé fer moltes coses, però com que veig que aquell parell els hi cau la baba quan faig algu nou, enlloc d'ensenyar tot el que sé de cop, cada dia els hi faig una cosa. Per exemple els aplaudeixo quan em fan tonteries, quan sento música o miro el Baby Einstein (és moooolt guai!!!). El primer dia es van ben emocionar els papes.... és tan fàcil fer-los contents! També dic adéu amb la mà, de tant en tant i quan passa algú (a vegades es posen pesats dient: "digues adéu, fes adéu,..." però si no hi ha ningú que marxi jo no ho faig... es clar...).

És que jo ja ho entenc tot...i jo també els hi faig moltes xerrades sobretot de tipus: "papapapapappappa" i "bubububub" i "baababababa".
I sobretot em passo el dia ensenyant les meves dues dentetes a tothom, que amb lo que costa que surtin, almenys les vull amortitzar rient i mossegant als papes...je,je..