Aquests primers dies a fora de l'aigua ho veig tot bastant borrós. Tot i això, n'hi ha dos que no em treuen l'ull de sobre: em fan petonets, em canvien les caques, i sobretot, sobretot em donen llet, calenteta i bona, cada vegada que els faig un crit. Després quedo tant cansada que se'm tanquen els ulls... i dormo, dormo mooooolt.
0 comentaris on "N'hi ha dos que em cuiden"
Publica un comentari a l'entrada